Per què jurídicament Pilat va condemnar a Jesús de Nazaret: “crimen laessae maiestatis”
La condemna de Jesús de Nazaret per part de Ponç Pilat, prefecte romà de Judea (26-36 d.C.), té bases jurídicopolítiques en el context de l’Imperi Romà i la seva relació amb les autoritats jueves.
1. Acusació política: “Rei dels Jueus”
- Càrrec romà: El Sanedrí (autoritat religiosa jueva) va presentar Jesús a Pilat amb l’acusació de pretendre ser el “Rei dels Jueus” (Messies), una afirmació que Roma interpretava com una amenaça política. Sota la llei romana, això equivalia a sedició (rebel·lió contra l’autoritat de l’emperador Tiberi).
- Maiestas (traïció): Reclamar un títol reial sense autorització romana era un delicte de maiestas, castigat amb la crucifixió. Tot i que Pilat va dubtar inicialment (segons els Evangelis), aquest càrrec li va oferir una base jurídica per a la condemna.
2. Pressió de les autoritats jueves
- El Sanedrí acusava Jesús de blasfèmia (per proclamar-se Fill de Déu), però Roma no intervenia en assumptes religiosos jueus. Per això, van transformar l’acusació en un delicte polític per forçar Pilat a actuar.
- Pilat, segons fonts com Flavi Josep i els Evangelis, va intentar alliberar Jesús, però les autoritats jueves i una multitud (incitada pels sacerdots) van exigir la seva execució. La preocupació de Pilat per evitar disturbis durant la Pasqua (època de tensió a Jerusalem) va pesar més que la justícia.
3. Conveniència política
- Pilat era conegut per la seva crueltat i poc tacte amb els jueus (segons Filó d’Alexandria). No obstant, en aquest cas, la seva decisió va respondre a un càlcul polític: mantenir l’ordre en una província conflictiva i evitar ser acusat a Roma de tolerar un rebel.
- La crucifixió de Jesús amb el títol de “Rei dels Jueus” (inscrit a la creu) era un missatge d’advertiment contra qualsevol aspirant a desafiar el poder romà.
4. Absència de garanties jurídiques
- El procés contra Jesús no va seguir les normes romanes completes. Pilat, en teoria, havia de garantir un judici just, però va cedir a la pressió popular i va acceptar proves febles (com el testimoniatge dels acusadors). Això reflecteix la corrupció i arbitrarietat del govern romà en províncies inestables.
Conclusins
- Jurídicament, Pilat va condemnar Jesús basant-se en l’acusació de sedició (maiestas), encara que les motivacions reials van ser polítiques: evitar una revolta i complaure les elits jueves.
- Històricament, el càrrec de “Rei dels Jueus” va servir com a pretext legal, però la decisió final va estar influïda per l’oportunisme i la por als disturbis.
- Així, la condemna pel crim de “laessae maiestatis” es un exemple de com el dret romà es subordinava als interessos de control imperial en contexts colonials.
Mons. Jaume González-Agàpito