L’ASCENSIÓ DE JESÚS EL CRIST ESDEVENIMENT CRISTOLÒGIC
- La Ascensió de Jesucrist no és el punt final de la seva història personal. És un gran esdeveniment, fonamental a la vida cristiana, al culte de l’Església, la teologia i a la mística cristiana.
- Simbolitza i patentitza la culminació de la missió terrenal de Jesús i la inauguració d’una nova etapa:, és lavhistòriac de l’Església.
- El seu sentit més pregón s’articula en múltiples dimensions, des de la glorificació divina fins a les implicacions per a la vida dels creients.
Els aspectes essencials d’aquest misteri són:
1. El marc bíblic de una narrativa humanament “mitològica”
- La Ascensió es relata principalment en l’Evangeli segons Lluc 24, 50-51 i en els Fets dels Apòstols 1, 9-11. Aquestes dos grans obres: la novel.la històrica de Jesús i els primers oassis de l’Església.
- Segons aquests textos, Jesús puja al cel des de prop de Betània: el seu lloc preferit, 40 dies després de la seva resurrecció, en presència dels deixebles.
- Un núvol, com al Sinaí, com a la Trabsfiguració, el cobrix, i els àngels anuncien el seu retorn glorios al final dels temps.
- Els altres Evangelis, com el segons Mateu o segons Joan, no descriuen explícitament l’Ascensió, però fan referència a la “transferència” de Jesús a la “dreta del Pare. La glöria de Jesús és el tema troncal.
2. Significat teològic del signe
2.1. La glorificació i la exaltació divina de Jesús el Crist
- L’Ascensió representa l’entronització triunfal i visible de Jesús com a Senyor de l’Univers.
- En pujar al cel, duu la seva natura humana a la presència divina, santificant així la humanitat i obrint les portes del cel per a tots els creients.
- Això simbolitza precusament que Jesús és “investit de la divinitat de Déu” . La fórmula del Credo, “Seu a la dreta del Pare”, subratlla la seva igualtat amb Déu i la sobirania sobre tota la creació.
2.2. La nova presència escatològica del Crist
Jesús no abandona els deixebles, sinó que canvia la seva manera d’estar-hi:
- Presència invisible però activa: Mitjançant l’Esperit Sant (enviat a la Pentecosta) i els sagraments, especialment l’Eucaristia, amb el Baptisme i la Crismació.
- Missió confiada als deixebles: Abans d’ascendir, Jesús els encarrega ser testimonis “fins als confins de la terra” (Fets 1:8) de que és viu.
2.3. Compliment de la propista d’Henoc i de les profecies veterotestamentàries,
- L’esdeveniment connecta amb l’Antic Testament: Figures com Henoc i Elies també foren ”ascendits” al cel, prefigurant el destí gloriós de Jesús.
- La gran teologia de la “glorificació” es fa present en l’exaltació visible de Crist Jesús.
- El període de 40 dies evoca moments bíblics de preparació com els anys en el desert, el dejuni de Moisès i el viatge sinaític d’Elies.
3. Implicacions per a l’Església i als cristians
3.1. Inici de la missió apostòlica
- L’Ascensió marca el naixement de l’Església com a comunitat enviada.
- Els deixebles reben el mandat de predicar l’Evangeli i construir el cos de Crist en la diversitat i la unitat .
- Sense la presència física de Jesús, l’Església esdevé el seu “cos visible” al món.
3.2. Esperança escatològica
- Els àngels anuncien que Jesús “tornarà de la mateixa manera” (Fets 1:11). Q
- Això alimenta l’esperança en la segona vinguda, quan s’establirà definitivament el Regne de Déu .
3.3. Dimensió espiritual i personal
- Alegria: L’Ascensió és una “festa de joia” perquè Jesús entra en la plenitud divina i prepara un lloc per als creients.
- Compromís: Els cristians són cridats a transformar el món “amb justícia i fraternitat” mentre esperen el retorn escatològic de Crist .
- Confirmació en l’Esperit: La promesa de l’Esperit Sant (Pentecosta) permet als creients viure amb fortalesa i audàcia .
4. Dimensions existencials: De la terra al cel
- Alliberament del mal: Sant Pau assenyala que Jesús, en ascendir, “[…] ἀναβὰς εἰς ὕψος ᾐχμαλώτευσεν αἰχμαλωσίαν, /,s’endugué captius els captius” (Efesis 4, 8), simbolitzant la victòria sobre el pecat i la mort .
- Connexió cel-terra: L’Ascensió uneix l’experiència humana amb la glòria divina, recordant que la vida terrenal és camí cap a la plenitud. Aquest és el camí de la radicalitat monàstica i evangèlica.
- Contemplació i acció: Els àngels interpel·len els deixebles: “Galileus, ¿per què us esteu mirant el cel?” (Fets 1, 11), instant-los a actuar a la terra mentre mantenen el cor en el cel : aqyesta és l’anomenada “vida angèlica”.
5. Les celebracions i l’art cristià
- Festa litúrgica: Se celebra 40 dies després de Pasqua, coincidint amb dijous i s’emfasitza la joia i l’acció de gràcies .
- Art sacre: Des dels retaules góticos fins a les obres de Giotto, l’Ascensió s’ha representat com a el triomf sobre la mort i l’entrada a la glòria .
6. Taula Resum: Sentits de l’Ascensió
Dimensió | Significat | Font Bíblica/Teològica |
---|---|---|
Cristològica | Glorificació de Jesús com a Senyor i entrada de la humanitat al cel. | Lluc 24, 51; Efesis 4, 10 |
Eclesiològica | Inici de la missió de l’Església i donació de dons als creients. | Fets 1, 8-9; Efesis 4, 11-12 |
Escatològica | Promesa del retorn gloriós de Crist i esperança de resurrecció pels humans. | Fets 1:11 |
Espiritual | Presència de Jesús en l’Esperit Sant i els sagraments. | Joan 16, 7. |
7. Un Misteri que Convida a l’Acció
- L’Ascensió no és un “comiat” sinó una transformació de la presència de Jesús.
- Invita els cristians a viure amb esperança activa, treballant per a la justícia mentre contemplen la glòria divina.
- L’Ascensió és, paradoxalment, una celebració de la presència eterna de Déu en el món i, sobre tot, una crida a la glorificació dels cristians en la glòria del Crist, “Senyor de la glòria”.
Mons. Jaume González-Agàpito