AVUI, ELS CATÒLICS DE RITUS ROMÄ, A VESPRES, EM DIT:
Salm 140 (masorètic: 141)
“1 Senyor, jo t’invoco, afanya’t a venir; així que et crido, escolta el meu clam. 2 Que pugi el meu prec davant teu com l’encens; que les meves mans alçades siguin com l’ofrena del capvespre.
3 Posa’m, Senyor, una guarda a la boca, posa sentinelles a la porta dels meus llavis; 4 no permetis que el meu cor es decanti a res de mal, a cometre cap mena d’injustícia al costat d’amics de males arts: els seus menjars seductors, no els vull compartir.
5 Que el Just, per amor, em colpegi i em corregeixi, però que no es desdigui d’haver ungit el meu cap. el Jo segueixo pregant, ni que ells em facin mal. 6 S’han estimbat penyal avall els seus jutges, qque havien sentit les meves paraules amables. 7 Com la terra queda oberta quan la llauren,
els seus ossos han quedat escampats a la boca de la terra dels morts.
8 A tu, Senyor, Déu meu, giro els meus ulls, en tu em refugio, no em deixis morir. 9 Guarda’m dels qui em paren un llaç, dels paranys dels qui van amb males arts. 10 Que l’injust caigui en les seves pròpies trampes, però que jo pugui seguir camí enllà”,
L’Ofici Divi, recitat obligatòriament, pels bisbes, preveres, diaques i monjos/ges i bona obra per a tots els cristians, ens proposa una Quaresma d’adoració, lloança, coherècia i reconciliació.
Mons. Jaume González-Agàpito