DESENGANY EXISTENCIAL

1. La meva generació és la de la post-guerra civil 1936-1939, en un païs dificil i valent.
2. Vaig creure en Crist perquè me’l proposava una Església amb olor de martiri i amb un gran esperit de reconciliació i de servei.
3. Després, Estat i Església, aquí, mantes vegades, m’han desencantat.
4. La meva llar ja no existeix. La meva ciutat és fum i la meva terra un engany.
5. La meva parròquia original en mans poc respectables, la meva arxidiòcesi tot un disbarat. Roma vaticana vol ser el que encara no és.
6. Soc ja vell. Espero el Senyor, Jesús el Crist, amb la seva glòria de perdó, misericòrdia i amor. Visc, simplement, com un cristià exiliat.

JGA