EL “BON SAMARITÀ” A LA SOCIETAT CATALANA AL PRIMER TERÇ DE 2025

Al primer terç de 2025, la figura del “bon samarità” ha adquirit noves dimensions a Catalunya, no remanent com únicament com a bona consciència individual, sino adaptant-se als reptes socials, econòmics i ambientals, d’una èloca marcada per la postpandèmia, la crisi climàtica i les tensions polítiques residuals a casa nostra. Com es manifesta aquesta “ètica de la cura social” en quatre àmbits clau:

1. Solidaritat comunitària i recuperació d’valors tradicionals

Xarxes alimentàries locals: Inspirats en moviments i sensibilitats molt plurals, pagesos, consumidors, obrers i empresaris, cristuans i filàtrops, han consolidat cooperatives que rescaten cereals autòctons (com xeixa, blat del cor o espelta petita), han afavorit els infants més necessitats i han donat menjar a la gent més necessitada.
La salut nutricional. Aquest es iniciatives, originàriament enfocades en la salut nutricional, han evolucionat cap a xarxes de suport mutu que distribueixen aliments ecològics a famílies vulnerables, unint sobirania alimentària i inclusió social.
Tallers com a espais de cohesió: Les sessions pràctiques sobre fermentació amb massa mare o cultius sostenibles, han esdevingut punts de trobada intergeneracionals, on es transmeten coneixements agroecològics mentre es discuteixen solucions comunitàries a problemes com la pujada dels preus.

2. Salut integral: de la nutrició a l’acompanyament

La “Revolució del pa” com a metàfora: La crítica al pa industrialitzat —amb farines refinades, gluten afegit i fermentacions ràpides— ha simbolitzat la lluita contra el desarrelament cultural i les malalties de la modernitat.
Les “receptes sanitàries”. En 2025, nutricionistes i metges promouen “receptes samaritanes”: pans de blats antics fermentats amb massa mare, elaborats en espais comunitaris com a teràpia per a intoleràncies i com a eina de diàleg sobre hàbits saludables. Però, també foren reclanades solucions més “reals” per als afanats.
Suport humà i emocional en crisi col·lectives: A Catalunya fou exemplar el suport humà vers els més pobres d’algunes institucions catòliques i protestants. També fou remarcable l’experiència de la sequera del 2023-24, que va afectar collites de cereals tradicionals, va evidenciar xarxes de suport psicològic organitzades per veïns, vinculant l’angoixa climàtica amb l’acompanyament mutu.

3. Diàleg en contextos fragmentats

Superant fractures polítiques: Tal com assenyalava el debat sobre l’entusiasme independentista, el 2025 veu iniciatives que “pacten amb l’alegria” sense exigir adhesions ideològiques.
Grups de diàleg ciutadà —incloent esglésies, ateneus i centres civics— apliquen aquest principi per crear espais on es reconeixen les ferides del passat però es prioritza la cura de les necessitats més urgents: acollida de migrants, alimentació dels més necessitats, accessibilitat energètica, etc.
Paper renovat de les confessions religioses: Criticant l’excessiva politització d’èpoques anteriors, les parròquies catòliques, seguint l’exemple de una de Barcelona durant els anys 1997-2023, comunitats ortodoxes i protestants i algunes mesquites centren els seus esforços en bancs d’aliments amb productors locals i programes de mediació de conflictes, reivindicant un paper social no condicionat per narratives partidistes.

4. Innovació socioambiental

Resiliència climàtica “samaritana”: Agricultors que conserven llavors antigues reben suport de voluntaris urbans per a sembres adaptades a la sequera. Aquesta connexió camp-ciutat, basada en el “pacte” que proposava l’article polític, transforma la custòdia de la terra en un acte col·lectiu de cura “sanaritana”.
Tecnologia al servei de la proximitat: Apps com Samarità.cat geolocalitzen necessitats immediates (ex.: persones majors que necessiten acompanyament en hores de calor extrem) i connecten usuaris amb voluntaris del seu barri, fent tangible la parábola del proper.

Reptes pendents

Tot i aquests avenços, la societat catalana del 2025 encara enfronta tensions:

Individualisme vs. compromís: L'”entusiasme” que mobilitza xarxes solidàries no sempre aconsegueix perllongar-se en compromisos sostinguts, especialment entre joves urbans.
Injustícia estructural: Les accions “samaritanes” alleugen símptomes (ex.: la fam), però no sempre modifiquen causes profundes com la pobresa energètica o l’especulació agrària.

Conclusions: Una cura que teixi país

El “bon samarità” català del 2025 és qui reconeix la vulnerabilitat compartida —sigui en la salut, l’ambient o el cos social— i actua des d’una “política del possible”.
Ja sigui al forn comunitari, preservant blats ancestrals per a les generacions futures, o en espais de diàleg que desactiven polaritzacions, la seva força rau en vincular tradició i innovació, memòria i esperança.
Com assenyala un participant dels tallers de pa: “Fer massa mare és cultivar paciencia; alenteix el temps perquè tot pugui créixer junts”.
En això, Catalunya troba un model de sobirania humana més enllà de les fronteres reductives. La troba a la resposta de Jesús de Nazaret a la gran novel.la històrica que és l’ Evangeli segons Lluc, a la gran pregunta del “teòleg” jueu: “τίς ἐστίν μου πλησίον; Qui és el meu proîsme?”. La resposta és la paràbola del bon samarità.

Mons. Jaume González-Agàpito