EL CLERGAT DIOCESÀ SECULAR
El clergat diocesà secular es defineix principalment pel seu ministeri cultual i pastoral, en contrast amb el “clergat regular” que viu sota una regla monàstica, regular o “consecratòrua” i es compromet amb vots religiosos. Aquesta distinció té les seves arrels en la tradició teològica i eclesial, amb influències de pensadors com Sant Agustí, qui va enfatitzar el paper del clergat en la vida i el servei sacramental. Aquest són els aspectes clau d’aquesta qüestió:
1. Definició i caràcter del clergat secular
El clergat secular a l’Església catòlica llatina està format per bisbes, preveres i diaques que no pertanyen a ordes, congregacions o moviments de vida regular religiosa i depenen directament de l’autoritat del bisbe diocesà. A diferència del clero regular, no realitzen vots religiosos (com els de pobresa, obediència i castitat), sinó que prometen obediència al bisbe i mantenen el celibat, amb excepcions com en els ritus orientals o ordenant a diaques casats . La seva vida es centra en el ministeri pastoral i l’administració dels sagraments dins de la comunitat, sense adoptar un estil de vida monàstic, regular o a la manera dels “religiosos”.
2. El ministeri cultual com a referent vital
Sant Agustí va subratllar que la identitat del clergat no radica en vots o regles externes, sinó en la seva funció com a servidors de la comunitat cristiana. Aquesta perspectiva s’alinea amb la visió del clero secular de l’Església llatina, el qual es dedica a:
- Celebració litúrgica: Administració del baptisme, de la confirmació, d’eucaristia,de la penitència, etc.
- Acompanyament pastoral: Atenció espiritual dels fidels en moments clau (naixements, sagranents de la iniciació crustiana, casanents, morts, crisis, etc.).
- Gestió de les parròquies: Organització de la vida comunitària i catequesi.
Aquest enfocament reflecteix una teologia del servei que prioritza la presència activa en el món (el saeculum), en contrast amb la vida contemplativa dels monjos, mendicants i religiosos regulars.
3. Diferenciació respecte al clergat regular
Mentre el clergat regular ha de viure obligatòriament en comunitats tancades i segueix una regla específica amb vots perpètus, el clergat secular:
- No depèn d’una ordre religiosa: La seva autoritat és el bisbe, no un superior monàstic, regular o de vida religiosa.
- No fa vots públics: Només promet obediència diocesana, encara que el celibat sí és generalment obligatori en el ritu llatí per una disposició normativa.
- Integració en la societat: Viure en parròquies els permet estar més propers a les necessitats quotidianes dels fidels.
4. Context històric i actualitat
- La figura del clergat secular es va consolidar amb el desenvolupament de les diòcesis en l’Edat Mitjana.
- Avui, el seu paper inclou també la gestió del patrimoni cultural eclesiàstic que destaca la seva rellevància com a part integral del patrimoni estatal.
- A més, s’han creat moviments seculars sota l’ampara de les diòcesis o de la Santa Seu, que combinen la vocació clerical amb activitats en el món, sense adoptar l’estructura de les ordes, congregacions o moviments tradicionalment “religiosos”.
5. Sant Agustí i el sentit del ministeri
La referència a Sant Agustí remet a la seva visió del clergat com a “servidors del poble de Déu”. En obres com De civitate Dei, Agustí argumenta que el valor del clergat rau en la seva capacitat per guiar espiritualment i no en l’aïllament. Aquesta idea ressona amb la missió del clergat secular, que prioritza l’acció pastoral sobre les pràctiques ascètiques externes, tot i mantenir una disciplina espiritual pròpia.
6. Conclusions
El clergat diocesà secular troba la seva identitat en el ministeri actiu i la proximitat amb la comunitat, basant-se en una teologia que Sant Agustí va ajudar a fonamentar.
Aquesta vocació es diferencia clarament de la vida religiosa regular, tot i compartir l’objectiu últim de servei a l’Església.
Mons. Jaume González-Agàpito