EL “FET RELIGIÓS” I LA SEVA INCIDÈNCIA A CATALUNYA
El “fet religiós” a Catalunya, entès en la seva més amplia significació social, presenta una realitat complexa i multifacètica, amb tendències aparentment contradictòries que revelen una transformació profunda en la relació dels catalans amb la religió. La recerca pprta aquets resultats:
1. Creença versus identitat cultural
- Creences actives: Només el 44,1% de la població catalana afirma tenir creences religioses, mentre un 26,8% es declara explícitament no creient (ateus 18% + agnòstics 8,8%). I 29,9 % d’indiferents.
- Identificació simbòlica: Malgrat això, un 71% s’identifica amb alguna religió (majoritàriament el catolicisme, 53%) per motius culturals o tradicionals, encara que no practiquin . Aquesta dicotomia mostra que la religió funciona més aviat com a marc identitari que com a professió confessional.
- Pràctica religiosa: El 68,1% no assisteix mai a cerimònies de culte, i només un 9,7% ho fa setmanalment .
- Pluralisme creixent: Hi ha un reconeixement de la diversitat religiosa: islam (4,3%), protestantisme (7%) i cristianisme ortodox (1,3%) guanyen presència, especialment en comunitats immigrades .
- Acceptació social: Un 87,3% considera que hi ha respecte entre confessions, i el 94,5% no ha patit discriminació religiosa recent . Tanmateix, persisteixen prejudicis cap a minories, especialment l’islam .
2. Ideologia, diversitat i presència social
- A Catalunya per motivacions polítiques, per una forta inèrcia en les facultats de filosofia o els seus equivalents, per una pèssima gestió de les “classes de religió” de l’Església Catòlica i per una absència majúscula del fet religiós a la vida social,gran part dels menors de 60 anys són un estrat completament ignorant del pensament i de la vida religiosa.
- L’acció política dels catòlics catanas i la dels no catòlics, a la post-guerra civil, van identificar la religió i la pertinença al règim governant o la no pertinença a ell.
- Demanda educativa avui: Un 74% de la població aposta per incloure “una assignatura sobre religions del món” al sistema educatiu, enfocada des d’una perspectiva cultural i
- El nivell de les facultats eclesiàtiques o eclesials de teologia, filisofia, dret canònic, història i arqueoligia, és més aviat deficient i el nicell de formació del clergat catölic catalá molt baix.
3. Noves espiritualitats i tendències futures - La ignorància del compoment religiós de la cultura catalana és evident entre la majoria dels catalans menors de 60 anys
- Espiritualitat no institucional: Pràctiques com el ioga, la meditació o el contacte simbòlic amb difunts són freqüents fins i tot entre no creients (25% dels no creients encenen llànties amb finalitat espiritual).
- Joventut i secularització: Les generacions més joves són menys religioses però més obertes a la diversitat. El 72% dels menors de 25 anys recolza l’ensenyament sobre religions a les escoles .
- Patrimoni i festivitat: Les tradicions religioses romanen arrelades en festes populars (Corpus, Patum, falles) com a elements culturals, no necessàriament de fe .
Conclusions
- El “fet religiós” no té l’acolliment majoritari com a experiència de fe, però sí com a element cultural i identitari.
- La secularització és evident en la pèrdua de pràctica i creença, però conviu amb:
- Una reapropiació de les tradicions en clau festiva o simbòlica .
- Una curiositat intel·lectual cap al fet religiós com a fenomen social i històric .
- Un reconeixement pragmàtic de la diversitat religiosa com a part de la realitat catalana .
- Però, tot plegat, no ha portat a gran oart dels catalans a l’interés pel contingut de fet religiós, sino únicament per la seva aparença social.
- La Generalitat ha atès al fet religiós amb una Direcció Geberal, creada per petició personal meva al Presjdent Jordi Pujol. Direcció General que ha estat no pas poc útil.
- L’Ajuntament de Barcelona, seguint les petjades, fa anya, del de Marsella ha tractat el fet religiós quasi únicament com a fet sicial, poc com a fet confessional i persinak.
- Aquesta transformació reflecteix un model europeu de tractanebt de la religió con quelcobque transcendeix l’àmbit confessional per convertir-se en patrimoni cultural, objecte d’estudi i espai de diàleg.
Mons. Jaume González-Agàpito