EL FRACÀS DELS AMBICIOSOS DESAPAREGUTS O OBLIDATS

1. Dia tres d’un any nou, corull d’incerteses amb poca planificació triunfalista i, com quasi sempre, amb els recentment col·locats que et saluden des de l’altre costat: tú ja ets un fracaçat del qual ja poc es pot treure.
   Hi ha també un gran buit: tots aquells que es valgueren de tú per triunfar a la carrera eclesial d’obstacles. Tots aquells que, coronats pel trionf aigualit i traïdor de la ‘victòria’ eclesial, ja han mort o resten, oblidats, en el pestatge corresponent. Què dura és la vida de l’ambiciós destronat o la fi del mort oblidat i, mantes vegades, odiat.
2. Quan comences a caminar en el servei eclesial, amb el cor corull d’amor a Déu i estimant el proïsme com tú mateix, no entens les ‘guerrilles’ eclesiàstiques, ni els odis d’alguns seglars. Tampoc, jugan-te el futur i la ‘carrera’, et deixes enganyar pels muntatges anti-evangèlics dels qui han pujat a la barca de Pere per al seu propi profit.
   La lluita, a voltes, és dura. Els desenganys són patents. Les traïcions d’alguns, que creies amics, tant increïbles que prefereixes passar per ser un imbècil inconscient. A voltes, tú penses que t’has equivocat de vaixell.
3. Però Déu és gran i el Senyor Jesús el Crist empra una ‘ironia’ tan gran que supera a la grega que, a la Universiitat de Barcelona, explicaven els doctors Alcina i Miralles. És en aquesta Església, Una, Santa, Catòlica i Apostòlica, que ha traït el. Concili Vsticá II, amb una reacció impresentable i amb un anti-evangelisme escandalós, que un jesuïta, si d’aquella Companyia de Jesús que, encara al segle XX, espantava fins i tot a Mons. Gregorio Midrego Casaus, qui ens indica el camí evangèlic .Camí que és Crist Jesús.
4. És Bergoglio qui, des de l’inici del seu pontificat, ens ha retornat allò que trobaven a faltar a l’Esgkésia. Austeritat, veritat, humilitat, servei, anar fins a Lampedusa per acollir els immigrats, rentar eks peus a les presons, acollir els pobres en el Vaticà mateix, estimar realment els cristians d’altres confessions i els jueus, prescindir de tota vanitat en la seva persona i el seu entorn i tantes altres coses més,
5. Gràcies Papa Francesc, perquè feu que avui em llevi amb la decisió d’estimar i servir, un altre dia, l’Església. Una Església que la pandemia ha empobrit. Ha buidat d’escrives i faritzeus mentiders. Ha fet que es mantingués oberta per al culte i per acollir, estimar i ajudar els més pobres. Església que ens dona la certesa de que la corona que esperem no és d’un llorer corrupte i corruptuble, sinó que és una abraçada de Jesús, el Senyor.
   Aquesta és l’Església a la que jo, fa molts anys, em vaig apuntar. Aquest és un Papa de qui un dels meus millors amics, Jean Louis Tauran, deia: “Jaume, estiguis tranquil, és dels teus: creu en Déu!”.

Jaume González-Agàpito