Grup Aribau

LA PREGÀRIA, ROL OBLIDAT AVUI AL CATOLICISME?

  1. Romano Guardini, fa anys, va escriure sobre la pregària un llibre, pot ser no pas el més reeixit d’aquell fill de l’ambaixador italià a Alemanya que fou el prevere que des dels països germànics ens guià a molts catòlics, després de la Segona Guerra Mundial. En aquella obra, però, s’aclarava no poc sobre els tipus de pregària i sobre els ‘metòdes’ d’oració. Això fou una benedicció en el desordre que els detertors de la “veritable pietat” havien crear amb els seus innombrables mètodes i experiències espirituals.
  2. A alguns 7 paraules del Gloria de la Missa ens havien encisat i provocat: “Gratias agimus tíbi propter magnam gloriam tuam”. Allò semblava una pregària sublim i gratuïta, però també la negació de tot el tinglado d’aquella mena de neo-pelagians que venien la justificació, el que els teòlegs en deuen ‘salvacio’ i ells ‘ santuficació’ a pams, a matres, a kilòmetres, a grams, a kilos i a tonelades!
  3. Es podia també resar sense demanar res? Això era allò que va proposar Jesús el Crist: que no fem com els pagans, que parken i demanen molt, perquè el Pare ja sap el que ens convé?
    Sense negar la pregària de contricció, d’intercessioó i de demanar l’ajut diví, apareixia l’adoració en forma d”acció de gràcies a Déu per la seva immensa gloria.
  4. L’accio de gràcies, que en grec es diu eucharistia, no és pas la nostra mateixa felicitat quan retornem en forma de pregària d’acció de gràcies, el nostre reconeixement a Déu, causa primera de la nostra existència i terme final del nostre destí?
  5. Aquest rol ens sembla prioritari i primari en la vida de les cristianes i dels cristians: donar gràcies a Déu d’ell mateix i de la seva glòria. Tota la resta quasi no cal: és la torna que manca als cristians que adoren i regracien Déu.
    Jaume Ginzález-Agàpito

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.