L’ORIGEN DE LA VIDA “AB INITIO”: UN MITE CIENTÍFIC?

Fins ara ningú ha provat realment que la vida, en el seu sentit més “original”, com v. gr. la molécula viva, hagi pogut sortir de la “no vida”.
– El creacionisme mític, és una hipòtesi que en la seva expressió del Libre del Gènesi, no és aceptat “científicament” i amb raó.
– Pero, és una hipòtesi que afirma que no es pot tampoc sostenir una altra hipòtesi mítica que voldria afirmar que la vida “ab initio” en la seva forma més primordial hagués surgit de la “no vida” per pura “casualitst”. Ningú, fins ara, ha pogut provar això.
L’origen de la vida a partir de matèria no viva (“ab initio”) és un dels grans misteris de la ciència.
Les investigacions recents ofereixen pistes fascinants sobre com podria haver sorgit la primera bactèria viva. Però, cap, fins ara, ha provat que de la “no vida” hagi mai sortit la més elemental vida. Tot seguit ofereixo una síntesi basada en les darreres “teories“ idescobriments”.

In “Caldo primordial”: Fa uns 3.800-4.000 milions d’anys, la Terra tenia una atmosfera reductora (rica en metà, amoníac, hidrogen i vapor d’aigua) i oceans càlids que formaven una “sopa” de molècules orgàniques simples.
Els possibles agents com fonts d’energia: Els llamps, la radiació ultraviolada i les fonts hidrotermals submarines pidrien haver proporcionar l’energia necessària per a les reaccions químiques que van donar lloc a molècules complexes. És una hipotètica “casualitat” físico-química hauria fabricat les molècules fonamentals!

Experiment de Miller-Urey (1953): Va demostrar que aminoàcids i àcids nucleics (com l’ARN) podien formar-se espontàniament en condicions que pidien imitar “la Terra primitiva”.
Nanorreactors moderns: Simulacions amb tecnologia avançada confirmen que l’àcid cianhídric (HCN) i l’aigua podrien haver generat els precursors de l’ARN sense necessitat d’energia externa intensa, un pas clau cap a la vida. Però, cap prova d’aquesta “generació”.

Món d’ARN: Teoria que proposa que l’ARN va ser la primera molècula autoreplicant, combinant les funcions d’emmagatzematge genètic i la catàlisi enzimàtica. Si això s’hagués donat, hauria permès l’evolució química abans de l’aparició de l’ADN i les proteïnes. Però, cap prova real.
Membranes primitives: Els lípids formats espontàniament podrien haver encapsulat aquestes molècules, creant “protocèl·lules amb metabolisme bàsic”.

Fonts hidrotermals: Els sistemes de fumaroles submarines (com els “deep-sea vents”) pot ser van oferir gradients químics i minerals que haurien facilitat de les reaccions. Els bacteris extremòfils actuals en aquests entorns són anàlegs als supisats primers organismes .
Zones costaneres: Els cicles de marea i evaporació haurien concentrat molècules i promogut la formació de polímers .

Transició a cèl·lules procariotes: Les protocèl·lules amb metabolisme basat en l’ARN i membranes lipídiques haurien evolucionat cap a sistemes més complexos, com els LUCA (Last Universal Common Ancestor), l’avantpassat comú de tota la vida actual .
Evolució microbiana: Els primers organismes eren anaeròbics i probablement obtenien energia mitjançant reaccions quimiosintètiques en lloc de fotosíntesi.

Cap prova vàlida de la formació de la protomolécula més elemental de la vida.
“No hi ha un “moment” únic: La vida va emergir gradualment a través de passos físicos i químics en múltiples escenaris”. D’acord, però, en la unitat o la multiplicitat quina és l’expljcació científica de l’aparició de la vida a partir d’elenents no-vius?
“Paper de l’aigua i el carboni: La solubilitat i estabilitat d’aquests elements van ser crucials”. D’acird, però, com i quan?
“Resiliència de la vida: Els bacteris extremòfils demostren que la vida pot sorgir en condicions extremes, ampliant els possibles orígens”. Davant d’aquesta afirnació mitològica la firma dels mites creacionistes ens semblen més “creatius”.

Mons. Jaume González-Agàpito