REALITAT ACTUAL D’UN CATOLICISME EN CRISI

Ara, però, la realitat al catolicisme occidental és molt dura. Les esglésies s’han buidat i les masses s’han desvinculat de la institució eclesial. Per anar contra aquesta apostasia de les masses, el pontificat de Joan Pau II proposà, delinià i potencià una antropologia cristiana i la recuperació dels valors, especialment ètics . Benet XVI, partint d’una redescoberta cristiana de la racionalitat , ha fet una crítica ferotge del racionalisme il·luminista i ha proposat un retorn a l’essència del cristianisme en la seva vessant espiritual i centrada en el descobriment, no de una ideologia, sinó d’una persona i de la seva significació transcendental: Jesucrist .
Tot això, avui, en un món massa cansat de les propostes socials, polítiques i econòmiques de les ideologies postil.luministes, que cerca la novetat d’un nou eon que està naixent, fruit de la globalització que han permès les noves tecnologies. Cada dia més, tots tenim la sensació de que assistim al naixement d’una nova edat, però que estem poderosament condicionats pel passat, del qual, però, ja no acceptem els pressupòsits intel·lectuals.
Caigut l’ídol de fang de les ideologies post il.luministes, en el nostre món el «retorn a lo religiós» és avui un fenomen cada dia més evident . Criticar les manifestacions caòtiques si no aberrants és fàcil. Donar resposta al nou fenomen no ho és tant . El clergat catòlic, a casa nostra, ha quedat com desconcertat i sorprès de veure que els joves són més religiosos que els mateixos clergues, i que el racionalisme farisaic, vestit d’ínfules bíbliques i teològiques, que ens serviren molts dels ‘teòlegs’ nostrats no interessi avui a gairebé ningú.
A les nostres ciutats i viles, cada catòlic cerca el seu camí i tira per on pot i li sembla. En un riu tan agitat no hi manquen pescadors sense escrúpols que s’aprofiten de la ignorància i de la bona fe de no pocs. Molts no cristians, però també molts cristians, cerquen fora, abans que en el propi àmbit cultural i religiós, la porta d’accés a l’experiència espiritual. Una simple cop d’ull a la secció de llibres religiosos i esotèrics de qualsevol llibreria serà suficient per convèncer-nos . El gran interès dels estrats burgesos ‘progrés’ catalans per les religions de l’Extrem Orient n’és també una prova.
Avui, a Catalunya, les religions diverses de la nostra tradició cultural ja no es troben en el llibres i els viatges, sinó al carrer, fins i tot pot ser al costat de casa nostra. El tripartit que governa a la Generalitat de Catalunya, ben conscient de tot això, ha presentat un projecte de llei sobre els centres de culte i que ens hem permès estudiar i criticar en un modest assaig jurídic .
Aquesta fascinació per els grans moviments espirituals d’Orient i per les varietats més discutibles de l’esoretisme apareixen en un moment en que un nombre molt alt dels catòlics pateixen una paürosa ignorància de la seva pròpia tradició espiritual. I aquí sorgeix la gran pregunta: Els professionals de la religió catòlica estan preparats i tenen la voluntat d’oferir i proposar una experiència espiritual que satisfagui aquesta set de transcendència cada vegada més acusada en el món occidental d’avui, en comptes d’anar repetint la més que gastada ‘sophía’ racionalista xuclada en les facultats teològiques i en els llibres teològics de moda? Doncs, no.
Vivim en un món amb un cúmul de documentació enorme, amb uns mitjans molt poderosos de comunicació, però sense nord. I el catolicisme, depassat completament per la velocitat d’aquesta nova civilització a tirat per dos camins un xic contradictoris.
O ha seguit per un camí encetat per l’Església francesa, en la primera meitat del segle XX, de revisionisme i d’iconoclàstia total reivindicant el Concili Vaticà II.
O s’ha replegat en un conservadorisme militant en tres vertents: la iconitazada per Mons. Lefevbre; la proposta conservadora de la lletra del Vaticà II, degudament reelegida i reinterpretada en la línea del Joan Pau II; o la reproposta contrareformista d’un cristianisme basat en la observança farisaica i semipelagiana.
Benet XVI, contra el que pot semblar en una aproximació superficial que el pot titllar de retrògrad i immobilista , ha volgut afrontar el repte en unes altres coordenades que hem apuntat més amunt.
Jaume González-Agàpito