LUDWIIG VAN BEETHOVEN CATÒLIC RECONVERTIT: LA MISSA SOLEMNIS I LA NOVENA SIMFONIA

1.  Per Ludwig van Beethoven els anys entre el 1812, l’any de la setena i vuitena  simfonies i el 1817, van ser uns dels més difícils periodes de la sevs vida. 
2. Mentre que la seva sordesa va esdevenir total, s’enfrontà a una acumulació de problemes familiars (mort del seu germà Kaspar-Karlr el 1815, una sèrie de demandes en contra de la seva germana per la custòdia exclusiva del seu nebot Karl), materials (aïllament, augment de la pobresa), i també professionals (pèrdua gradual del favor del públic de Viena), que van donar lloc a una desacceleració significativa en la seva activitat creativa.
3. Entre 1816 i 1817 el compositor es va posar greument malalt i semblava estar a punt del suïcidi. Però les seves forces van tornar a la fi de l’any 1817, mentre va començar a treballar amb la sonata «Hammerklavier». Beethoven sempre havia sigut un creient sense ser un practicant assidu, però una característica del músic en el seu últim període creatiu és haver-se convertit clara i  decididament a l’espiritualitat cristiana en la seva forma catòlica. com ho demostren les nombroses cites d’ordre religiós que va recopiar en els seus quaderns des de 1817.
4. La seva “conversió” no fou “mote iesuitico”: privada, ètica i devocional. Fou com la de Blaise Pascal: una coverdió a la gloriosa magnificiència de Déu. “Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, Déu i Pare de Nostre Senyor Jeducrist”.
5. L’ascensió del seu deixeble i amic l’arxiduc Rodolf al rang d’arquebisbe d’Olmütz el juny de 1818, proporciona Beethoven l’excusa per dissenyar una gran obra religiosa que planejà inicialment com una missa d’entronització. La Missa Solemnis en re major, op. 123, és composta per Ludwig van Beethoven en el període 1819-1823. 
6. Qui no coneix aquesta Missa Solemnis no cobeix Beethoven. Es considera com un els èxits suprems del compositor. Aquesta és la seva tercera obra litúrgica després de l’oratoriCrist en el Mont de les Oliveres(op. 85, 1801) i la Missa en do major (op. 86, 1807), comissionada pel príncep Esterházy.
7. Però no fou una “obra d’encárrec” sino una obra “confesslonal”. Les proporcions monumentals que va prendre la Missa Solemnis li represenraren gairebé cinc anys de dur treball per Ludwig van Beethoven, 
8. Esbossat a l’estiu de 1818, la missa no va ser acabada fins als darrers mesos de 1822 i va ser lliurat el manyscrit a l’arxiduc el 1823. Sota el règim de Metternich que es va establir llavors a Àustria, la censura va prohibir la interoretació d’una missa en un concert públic.
9. L’estrena completa de la “Missa Solemnis” fou a Sant Petersburg el 18 d’abril de 1824 sota els auspicis del príncep Nikolai Galitzin. Una representació parcial va tenir lloc a Viena el 7 de maig de 1824, quan el Kyrie, Credo i Agnus Dei van ser dirigits pel compositor, juntament amb l’altre gran creació de la mateixa època: la Novena Simfonia.  

Mons. Jaume González-Agàpito