Posted on:
19 August 2020
Last updated on:
19 August 2020
Categorized in:
Êtica , Catalunya , Cultura , Esglesia , Espanya , Europa , Filosofia/Pensament , Història , Religió , Societat , Teologia
Written by:
jaume
A la Ità lia clássica i benpensant, aquesta època era per anar de vacances. Els qui posseïen terres, camps i vinyes anaven a la collita que donava sentit al descans i era bona esperança per l’economia de la tardor i de l’hivern. D’ella i dels plaers que aportaven els fruits sortien no poques anècdotes, bons moments i no poques ocasions per poder- les explicar al retorn post aqu as. També en el món eclesià stic Il ferragosto era un buit a la Cúria de Roma, que cada ú omplia amb el bagatge, real o épicament inventat, de les seves setmanes de lliure disposició. Els prelats que no tenien ni conreus, ni vinyes, feien algun viatget i disfrutaven dels amics a Sarrià o a Sants i d’alguna orxata o d’algun pÃcnic amb els més addictes. Al segle XXI tot a canviat. Ara ni el Papa va Castelgrandolfo, ni ningú s’atreveix, en el món dels capellans, a fruir o a inventar un ferragisto èpic, viatger o rural. Tothom fa veure que es queda ‘as èticament’ tancat a casa, suportant el calor amb algun ventilador o amb l’aire ‘condicionat’. Però, enguany tot plegat és més complicat: mascareta, isolament i resignació. A ningú, però, extranyarà si els eclesià stics de més alta volada descansen. Ho mereixen i el mig any que ha anat de febrer a juliol, els ha atiborrat de problemes, de exigències, de reclamacions, de incomprensions i de retrets. Volem fer homenatge als nostres bisbes i arquebisbes, però en la realitat del moment present i sota l’amenaça d’un no facil futur. Només voldria, en aquest dur i calurós ferragosto , servar i oferir un petit record del “clergat d’apeuâ€. Aquell que tot sol, sense vicari, ni beneficiat, ni diaca, ni sagristà , en una situació econòmica molt difÃcil (sense col·lectes ni “drets d’estilaâ€), continua amb la “botiga obertaâ€: resant, celebrant, absolent, aconsellant, conhortant i somniant en la Jerusalem celestial. Aquella, certament, més maca que aquesta adolorida, transvalsada i amb una mica de por pel futur inter humanas varietates.
Skip back to main navigation
Post navigation
