Grup Aribau

BUDA 2

El Dharma

1. El dharma és una noció bàsica del pensament indi que té diverses accepcions. Literalment es pot traduir per “establert” o “ferm”, figurativament com “sustentador”, “suport” (en el cas de deïtats) i en sentit més abstracte, és similar al terme grec ethos, “norma fixa”, “estatut”, “llei”[1].

La noció ja és fonamental en el vedisme i vers el segle VII aC, el Codi de Manu la imposa com a clau de l’harmonia còsmica així com a regla del ritual (tant de la litúrgia com de la moral individual) i de l’organització social (fundant el sistema de castes o varna). Així, el conjunt de pràctiques i creences del que a Occident es coneix com ahinduisme, és anomenat pels seus practicants sanatan Dharma, “l’eterna doctrina”.

2. En el budisme, dharma (pronunciat sovint en pali: dhamma) és l’ensenyament o doctrina del Buda Siddharta Gautama. Aquesta es va dividir per a la seva millor comprensió en un text anomenat Tripitaka (“les tres cistelles”):

  1. sutres (ensenyaments del Buda mateix),
  2. vinayas (regles monàstiques),
  3. abhidharma (comentaris i discussions sobre les sutres i vinayas dels savis de períodes posteriors).

La història de Buda té l’ànim de ser com el paradigna de l’experiència humana i, així, ensenyar que ningú escapa al sofriment i a la mort. Aquests són els dos més grans enigmes que torben, des de sempre, a la humanitat.

La historicitat dels relats no preocupa els budistes, tenint en compte només  la veritat espiritual que comuniquen i que pot trobar la seva verificació en l’experiència de tots i de cada un.

3. En això el budisme es distingeix de les tradicions basades en una revelació. És una de les raons per les quals Buda va rebutjar el bramanisme, (hinduisme) en la seva època. En el Budisme, no hi ha revelació, ni Déu, en el sentit monoteista del terme. Buda parla només de la seva experiència com a home.El dharma també s’entén com una de les anomenades “tres joies” (mani) o “tresors” del budisme, juntament amb Buda i sangha (o comunitat budista). És per això que l’esment de la paraula dharma és freqüent entre els budistes, puix que constitueix un dels principals elements de la “fórmula del triple refugi”:

En la sangha [‘comunitat’] em refugioen el dharma [‘doctrina’] em refugio

en el Buda em refugio

i per ells actuo.

5. Com a home hi ha una “veritat humana” postulada i paradigmàtica: “Tot està en la ment”’ (Dhammapada, 1-2):

“En tot, l’element primordiaal és mental. Ho mental és ho predomoinant. Tot prové de la ment. Si un home parla o obra amb una ment dolenta, el sofriment el segueix tan a prop com la roda segueix la peülla del bou que tira del carro. […] En totes les coses l’element primordial és el mental. Ho mental és ho predominant. Tot és fet per la ment. Si un home parla o obra amb la ment purificada, la felicitat l’acompanya tan de prop com la seva inseparable ombra”[2].

Jaume González-Agàpito


[1] La paraula prové d’una arrel indoiraniana dhar ‘ajustar, suportar, sostenir’, connectada amb el llatí frēnum (‘regna per a cavall, fre’), l’antic alt germà tarni latens (‘ocult, retirat’), i en l’antiga església eslava drъžǫ, drъžati (‘sostenir, posseir’).[2] S’ha suggerit, encara que no és clar, la identitat etimològica entre dharma i el llatí firmus (d’on prové el català “ferm”). L’erudit anglès del segle xix, Monier-Williams, proposa les traduccions (en el camp espiritual i religiós) ‘virtut, moralitat, religió, mèrit religiós’.[2] Se sol utilitzar com a sinònim de “doctrina”.

[2] Encara que a alguns els pot semblar la cinquena essència del pensament oriental, no està molt llecs dels postulats contemporanis a la Gràcia clàssica, que troba la seva formulació paradigmàtica en el postulat socràtic (segle V a. C.) que si penses rectament, obrarás rectament. Tota la cultura occidental va patir llargament la influència d’aquest sofisma.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.