Grup Aribau

BUDA 3

3. Les “Quare Nobles Veritats

  1. Al cor de l’ensenyament de Buda hi ha les “Quatre Nobles Veritats”.
  2. D’entrada, tot és dolor i sofriment, o més precisament “dukkha”. Aquest terme engloba els sofriments físics i psíquics, però també el patiment lligat al fet que tot ho d’aquest món, comprès l’home, és imperfecte i efímer. Construir una felicitat duradora sobre dels fonaments destinats a la destrucció no és possible, d’on neix la insatisfacció que porta a menysprear l’existència. Buda il·lumina l’origen del sofriment.
  3. L’home s’alimenta constantment de la il·lusió que, en el fons, hi ha un ‘jo’ a l’empara dels canvis que caracteritzen tota existència. Es veu també, en això, una reacció a la posició dels hindús que afirmen l’existència d’aquest ‘jo’. Segons Buda, aquesta il·lusió i els desitjos que suscita, empenyen l’home a fer actes egoistes que comporten sempre fruits negatius en les existències ulteriors.
  4. A la tercera veritat, Buda considera l’estat de curació de l’home. Tota il·lusió serà dissipada i cada passió ‘apagada’. D’on el terme de nirvana o extinció per designar l ‘ “estat” de quo ha escapat del samsara.
  5. Les Quatre Nobles Veritats són les normes fonamentals del budisme que va deixar Siddharta Gautama. Després de la seva il·luminació, el Buda històric va anar al nord de l’Índia, a trobar els seus antics mestres, els cinc ascetes, que ara serien els seus primers deixebles, i el primer ensenyament que els va dispensar després d’abandonar el samsara van ser les Quatre Nobles Veritats:
  6. Dukkha: tota existència està impregnada de sofriment, de pena, de frustració davant la caducitat d’un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser.
  7. Samudaya: l’origen del sofriment es troba en l’afany de viure, en el desig d’actuació, de plaer, de possessió.
  8. Nirodha: el sofriment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d’actuar. L’extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
  9. Aria stanga marga o Noble Camí Òctuple: el camí que condueix al nirvana és el noble camí dels vuit passos. Qui el segueix s’apropa a la il·luminació.
    Els vuit passos són els següents:
  10. Coneixement recte de les Quatre Nobles Veritats.
  11. Actitud recta: allunyar-se d’odis, enveges.
  12. Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment. No replicar les coses.
  13. Acció recta: bona conducta moral.
  14. Ocupació recta: guanyar-se la vida sense mal.
  15. Esforç recte: fomentar tendències bones.
  16. Pensament recte: no cedir als desigs. És a dir tenir voluntat pròpia.
  17. Concentració recta: meditació.
  18. Les Quatre Nobles Veritats expressen l’orientació bàsica del Budisme referint-se a que cobegem i ens inclinem a aferrar-nos a estats passatgers i coses que són incapaços de satisfer-nos i són doloroses (Dukha). Aquest afany ens manté en samsara, el cicle sense final del repetit renéixer i morir i el Dukha que això comporta.
    Hi ha, però, una forma de finalitzar amb aquest cicle, arribant al Nirvana espiritual, on acaba l’afecció i on el renaixement i el Dukha no reapareixen. Això és possible aconseguir-ho seguint el Noble camí òctuple, restringint les nostres adherències, conreant la disciplina i practicant la meditació.
  19. En els Sutras, textos religiosos budistes, les quatre veritats tenen una funció simbòlica, així com també una proposició. Representen el despertar i l’alliberament del Buddha, però també descriuen els mètodes per a les persones sensibles per alliberar-se del materialisme. A les escriptures del Pal Cànon, les quatre veritats apareixen com una xarxa d’ensenyaments, com a part de la Dharma que s’han d’aprendre en forma conjunta. Proveeixen aquestes, de la base conceptual per introduir i explicar el pensament budista, el qual ha de ser entès completament i practicat.
    Les quatre veritats van adquirir particular importància en la tradició Theravada del budisme, indicant que el seu simple coneixement és alliberador per si mateix. Són, però, menys prominents en la tradició Mahāiāna, que considera que el Camí Bodhisativa de la gran i espontània compassió, és l’element central dels seus ensenyaments i de les seves pràctiques.

Jaume González-Agàpito

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.