DÉU I HOME VERITABLE, ÉS JESUCRIST
- Aquesta és la gran afirmació dogmática del Concili Ecuménic de Calcedònia. Dues ‘essències’ [ ‘oὐσίαs’, ‘naturaleses’ deiem els llatins] en una sola persona.
- Per Ludwig Andreas Feuerbach, mestre de Marx i Engels, en el seu llibre: “L’essència del cristianisme”, escrit el 1841, “La naturalesa humana de Déu és la seva propia personalitat; Déu és un ésser personal, és a dir: Déu és un ésser
humà, Déu és home”. - Aquesta greu confusió de que Déu és ‘persona’ perquè és home [“La naturalesa humana de Déu és la seva propia personalitat”] és precisament “l’heretgia” contraria al monofisisme més extrem: Jesucrist seria ‘persona’ gràcies a la seva “personalitat divina”.
- Per als monifisites extrems, Jesucrist seria Déu disfressat d’home. Per Ludwig Feuerbach, Jesucrist seria l’home disfressat de Déu, perquè “La personalitat és una idea que només té realitat com a home real” [sempre de “L’essènncia del cristianisme”].
- Desgraciadament, per al catolicisme semipelagià que combat el Papa Francesc, Jesucrist és Déu disfressat d’home, mantes vegades ‘monotelita’, del qual és ignorada la seva real humanitat. Desgraciadament també, per a cert progressisne catòlic filomarxista, Jesucrist és l’home disfressat de Déu que obté la seva veritable personalitat de la seva entitat “d’home real”.
- El verset 14 del capîtol 1 de l’Evangeli segons Joan, és ignorat tan pel monifisisme radical com pel feuerbachisme cristianitzat: “καὶ ὁ λόγος σὰρξ ἐγένετο καὶ ἐσκήνωσεν ἐν ἡμῖν, καὶ ἐθεασάμεθα τὴν δόξαν αὐτοῦ, δόξαν ὡς μονογενοῦς παρὰ πατρός, πλήρης χάριτος καὶ ἀληθείας”.
Mons. Jaume González-Agàpito