JO, M’HE ENAMORAT DE CRIST

Any 2021, època contorbada i una Església ferida. Un amic meu més ‘in’, diria, a més, acollonida. Dir, doncs, el que diu el títol pot semblar un despropòsit. Més, en boca d’un home ja octogenari.

Què diu aquest desgraciat, que va llençar un futur brillant per la borda. Que diu aquest que ha estat sistemàticament arraconat per una jerarquia poruga i un xic covarda. De què li serveix a aquest, després de bastants anys de fabricar bisbes, dir que estima Crist, si ell mateix no ha arribat enlloc? Què vol dir aquest ‘malparit’ quan diu “Jo, m’he enamorat de Crist”?

Doncs una cosa que vaig dir: 

1. Als molts companys que, l’any 1964, van deixar el Seminari Conciliar de Barcelona.

2. Al segon rector, que vaig tenir, al Pontificio Colegio Español de Roma, quan em va dir que deixava el sacerdoci.

3. A la Nunciatura de Brasil, a un bisbe que em va dir que volia deixar el seu ministeri.

4. A una autoritat civil que volia que jo em dediques a la política.

5. A algú, de molt amunt, que volia que jo acceptes un determinat rol a l’Església.

Els hi vaig dir, simplement, que l’Església, en moltes coses, no m’agradava, però que continuava en ella, per l’aparent bogeria del títol: “Jo, m’he enamorat de Crist”. 

Era i és bogeria davant de tants i tants ‘assenyats’ que diuen que encara que no el coneixen, o que no saben qui és, o que no s’enrecorden d! Ell, o que, ara, tenen altres ‘amors’ : una dona, un home, una carrera, un ofici, un benefici … o quelcom que no poden dir.

Jo soc un pobre fracassat! A qui, oportunament o inoportuna, em pregunta pel meu destí, l’hi assenyalo el menjador social “El Pa de Sant Oleguer”, amb quasi 25 anys, i, simplement, li dic: “Jo, m’he enamorat de Crist”.

Jaume González-Agàpito