NO PLOREU PER MI, MILLOR, PER VOSALTRES MATEIXES PLOREU I PELS VOSTRES FILLS

  1. Jesús, diu, en el capítol 23, verset 28b de l ‘ Evangeli segons Lluc , “μὴ κλαίετε ἐπ᾽ ἐμέ · πλὴν ἐφ᾽ ἑαυτὰς κλαίετε καὶ ἐπὶ Ï„á½° τέκνα ὑμῶν”. Que traduït en català és el títol d’aquestes ratlles.
    Els exegetes han baldat per donar sentit, significació i causalitat a uns mots del Crist, dits al Viacrucis original. Però, dissortadament han fracassat. Què volia dir exactament Jesús? Quin sentit tenien aquests mots en aquell moment? Rememoraven quelcom?
  2. I si fos profecia? I si ho digués, no una mena de difunt en el seguici macabre de quelcom que ja sembla el seu enterrament, sinó el qui creiem ja mort, que la mala sort, sempre mala estruga, havia condemnat a ser occit i que, en realitat, és un tronc verb que dona vida?
  3. Si eixos mots lucans, que sonen estranys i rotunds en grec i quasi amenaçadors en català, els diu avui Jesús el Crist, en l’any 2021, no caldrà esbrinar que vol dir la profecia i quina serà la ‘sort’ que ens toca?
    O, tu i jo, ja donem a Crist per mort i fracassat. I emprenen el fatigós i extenuant camí de cercar un altre ‘Senyor’ enlloc del ja condemnat?

    Jaume González-Agàpito

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.