Grup Aribau

ETA A ON VOLS ANAR?

1. ETA ha anunciat, a través del web del diari Gara, el “cessament definitiu de la seva activitat armada”.

En el comunicat, ETA expressa:

1. Que ETA considera que la Conferència Internacional recentment celebrada, en la seva resolució acordada, ha posat els ingredients per a una solució integral del conflicte. Això per la seva acceptació en la societat basca i pel seu caràcter internacional.

2. És una nova coordinada política i una oportunitat històrica per donar una solució justa i democràtica al secular conflicte polític. El diàleg i l’acord han de substituir a la violència i la repressió. Es postula el reconeixement de Euzkal Herria i el respecte a la voluntat popular.

3. Tot això és fruit de la lluita d’ETA durant llargs anys. Es fa memòria dels caiguts i dels presos d’ETA.

4. El futur no serà fàcil, però hi ha força, experiència i esperança. Es necessiten responsabilitat i valentia.

5. ETA ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada.

6. ETA fa una crida als governs d’Espanya i França per obrir un procés de diàleg directe que tingui per objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte i, així, la superació de la confrontació armada. ETA amb aquesta declaració històrica mostra el seu compromís clar, ferm i definitiu.

7. ETA, finalment, fa una crida a la societat basca perquè s’impliqui en aquest procés de solucions fins a construir un escenari de pau i llibertat.

2. L’esperat anunci de la banda terrorista es produeix tan sols tres dies després que se celebrés a Sant Sebastià l’autodenominada Conferència de Pau que va concloure amb una declaració de cinc punts que són els següents:

1. “Fem una crida a ETA a fer una declaració pública del cessament definitiu de l’activitat armada, i sol·licitar diàleg amb els Governs d’Espanya i França per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.

2. Si aquesta declaració fos realitzada, instem als Governs d’Espanya i França a donar-li la benvinguda i a acceptar iniciar converses per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.

3. Instem a que s’adoptin passos profunds per avançar en la reconciliació, reconèixer, compensar i assistir a totes les víctimes, reconèixer el dolor causat, i ajudar a sanar les idees personals i socials.

4. En la nostra experiència de resoldre conflictes hi ha, sovint, altres qüestions que, si són tractades, poden ajudar a assolir una pau duradora. Suggerim que els actors no violents i els representants polítics es reuneixin i discuteixin qüestions polítiques, així com altres relacionades al respecte amb consulta a la ciutadania, la qual cosa podria contribuir a una nova era sense conflicte. En la nostra experiència, terceres parts observadores o facilitadores ajuden al diàleg. Aquí, el diàleg també podria ser assistit per facilitadors internacionals si fos decidit per les parts involucrades.

5. Estem disposats a organitzar un comitè de seguiment d’aquestes recomanacions “.

ETA recorda ara que aquesta declaració “reuneix els ingredients per a una solució integral del conflicte”.

3. Davant aquest comunicat i la seva veritable significació apareixen davant meu les víctimes. Dues d’elles jo les vaig conèixer personalment. Francesc Tomàs i Valiente i Ernest Lluch. El primer, un catedràtic que jo admirava i seguia en els meus temps de dedicació universitària. Un bon historiador del Dret amb qui vaig conversar llargament, especialment a casa del meu ‘mestre’ el Dr. Joaquín Cerdà. Un magistrat constitucional íntegre i veraç. El segon, un bon amic de la meva família. Algú que, diverses vegades, va sopar a casa meva. Algú que va participar, com a ponent, en les Converses de Pedralbes que jo dirigeixo. Un polític que va aportar molt en la transformació democràtica de l’Estat espanyol. Un català que estimava molt la seva pàtria. Un bon home, que com una mena de neorenaixentista, combinava, amb la serietat de la seva dedicació acadèmica, la integritat pràctica de la seva dedicació política, un gran amor per les bones lletres, una passió fervent per la música i un tarannà d’amor al proïsme, especialment, al més necessitat, que era admirable també per al cristià que jo intento ser.

Van ser només dues de les més de 800 que van caure en mans d’ETA. Costa molt oblidar a tots per dir simplement que hem de dialogar i pactar. Crec que no hem de oblidar-los, ni ells ni altres, com José María Aznar, amb qui vaig dinar un cop al Solchaga de Madrid i em vaig reunir amb ell diverses vegades per un assumpte que interessava a la Santa Seu, abans que fos president del Govern, i que van ser víctimes que van sobreviure a l’intenta d’ETA d’eliminar-los.

Crec que, en aquest moment, sento el mateix que vaig sentir, a la casa que va ser de David Ben-Guiron, a Israel. Jo no puc acceptar que cap ideal pugui ser defensat, proposat o presentat amb uns mitjans que repugnen a la més elemental exigència ètica: no es pot assassinar innocents per defensar un ideal. No s’ha de matar per fer triomfar una utopia o un determinat ideal.

4. El comunicat d’ETA és quelcom que cal tenir en compte, per examinar-lo i veure que es fa amb ell. El cessament ‘definitiu’ de la lluita armada en un esglaó important. Però, cal veure cap a on vol anar aquesta “Euskadi Ta Askatasuna, organització socialista revolucionària basca d’alliberament nacional”. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, el candidat del PP a la Presidència, Mariano Rajoy, el líder del PNB, Íñigo Urkullu, el candidat socialista a la Presidència, Alfredo Pérez Rubalcaba, el lehendakari, Patxi López, han dit el que creien que havien de dir. Els mitjans ens han saturat d’opinions de lo més variat i, també, de lo més contradictori. Però el ciutadà que lluità per la democràcia al seu país té dret a preguntar: què signifiquen les últimes  paraules del comunicat d’ETA “Gora Euskal Herria Askatuta! Gora Euskal Herria Sozialista! Jo Ta Ke independentzia ETA Sozialismoa lorku art! “?

El declivi d’ETA es va iniciar amb el fracàs de la teoria de l’empat infinit, entre ETA i l’Estat. La societat i l’estat van aguantar i l’aparell estatal va guanyar en els contraatacs. L’atac d’ETA era en els camps polític, social i econòmic. Després les operacions contra l’aparell financer, el tancament d’Egin, la Llei de Partits i les reformes legals que van acabar amb el terrorisme de carrer, l’enduriment de les condemnes i el pacte per les llibertats. Batasuna es va veure acorralada i trobà la il·legalització. Aquestes forces van haver de distanciar-se de la tàctica terrorista d’ETA. Van tenir por de veure’s arrossegades pel fracàs d’ETA: Bateragune, Declaració d’Alsasua i la de Gernika. Van sol·licitar a ETA un “alto el foc permanent, unilateral i verificable per la comunitat internacional com a expressió de la voluntat per a un abandonament definitiu de la seva activitat armada”, paraules que veiem reproduïdes quasi literalment en l’últim comunicat. Aquestes declaracions portaren a la legalització de Bildu que va obtenir una important representació en les eleccions del 22 de maig d’enguany. De tot això prové, pot ser, l’escenificació de la Conferència Internacional que ha servit de preparació per a aquest comunicat.

Però, jo segueixo preguntant: On es va? Per quins camins? A costa de quin preu? Crec que els que ara ens governen i els que ens governaran en un molt pròxim futur, han de donar una resposta comprensible per al ciutadà que desitja un comportament èticament vàlid i democràticament possible.

Jaume González-Agàpito

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.