Grup Aribau

Les tres lliçons del 2008

Viure hauria de consistir en aprendre i fer. Aprendre sense fer és immaduresa o incapacitat, fer sense aprendre és irresponsabilitat i ximpleria. Cada persona aprèn segons les seves possibilitats i coneixements . Jo he après tres lliçons a l’any que ara finalitza.

 

Primera. Era molt jove i ho vaig sentir dir al pare de un amic, “no et fiïs de ningú”. Mai més m’havia plantejat aquesta  recomanació. Ho he fet ara. . Sempre havia cregut, que els EE.UU. eren referència i garantia del capitalisme, d’un capitalisme respectuós amb les seves pròpies normes. A les primeres de globalització s’ha demostrat que el sistema és  tolerant amb els tramposos i els especuladors sense escrúpols. Han gestionat un robatori meticulosament preparat per estendre’l a tot el mon que ha provocat misèria, atur i una crisi generalitzada. Més encara, Madof, el prestigiós financer de Nova York va trair a rics de tot arreu i sobretot als seus germans, els jueus nord americans, els va estafar i els volia arruïnar I les institucions financeres, les nostres, las de casa que han rebut molts diners del govern i dels banc centrals per remeiar la crisi, no ho aprofiten com està manat per ajudar a les empreses i els ciutadans, fan el contrari, es queden els diners per atendre els seus compromisos i seguir pagant els abusius salaris dels seus executius.

La lliçó és que cal crear un sistema que garanteixi el control , la inspecció i la coherència de tot el sistema financer mundial, amb garantia de no corrupció i de sanció quan es produeixin incompliments de les normes. Seria també necessari i  positiu que les escoles de negocis que estan tan cofoies dels seus ensenyaments expliquessin també que han ensinistrat, sense volgué, persones sense escrúpols,  i que conseqüentment es preocuparan molt més de la formació ètica dels seus alumnes.

 

Segona. El president del govern central espanyol ha fet una sèrie de promeses, moltes referides a Catalunya,  sense la voluntat del seu acompliment i amb una clara intencionalitat electoral .Entre d’altres,les relacionades amb el desplegament de l’ Estatut, les transferències de l’aeroport i dels aeroports, dels trens de rodalies, les successives dates del nou finançament  i moltes més .Probablement  el president del govern espanyol, va ser l’ únic mandatari d’un país desenvolupat que fins fa molt poc negava que Espanya es trobés en una situació de crisi Per la seva part el govern català ha deixat ben palès que es un govern impotent i sense cap capacitat de reacció..  

La lliçó ensenya que la democràcia no és un sistema adequat quan comporta governs irresponsables, insensibles a la veritat i preocupats per la conservació del poder i no pel servei públic. La democràcia exigeix una ciutadania amb formació i responsabilitat i també uns mitjans d’informació exigents i coherents. De la lliçó es deduiria que el sistema vigent a Espanya i a Catalunya no és el més adequat. No ho és el règim de partits sense democràcia interna i allunyats de la ciutadania , amb la rigidesa de les llistes tancades que fa impossible que els diputats actuïn amb criteri propi i moltes vegades sense el respecte degut als seus electors. Tampoc són  admissibles uns mitjans de comunicació  massa sovint dependents dels ajuts públics que els impedeix denunciar al govern quan incompleix les seves obligacions. Com a remat Espanya s’ha dotat d’un  poder judicial clarament polititzat i per tant no independent.

 

Tercera. Catalunya i els catalans són odiats per una majoria d’espanyols, i és així   mani qui mani i per molt que bé o malament actuïn els catalans defenent la seva personalitat. La lliçó és que en aquest sentit no hi ha res a fer i per tant la inevitable reforma de la Constitució, ha de preveure, si volem ser realistes amb l’estat de dret, el procediment que permeti l’expressió del dret a l’autodeterminació. Catalunya com qualsevol nació del mon té dret a decidir i orientar el seu futur.

 

Són aquestes les tres lliçons que he après aquest any 2008. Em considero un home ja gran, que creu amb el seu país i que també creia amb Espanya i la seva democràcia. Sempre havia considerat que els Estats Units eren un bon model a seguir i que el seu lideratge no havia de ser qüestionat. Ja es veu que tot és molt més complicat i que cal establir les bases per no tenir que creure fermament amb ningú.

 

Joan Guitart

1 thought on “Les tres lliçons del 2008

  1. Benvingut al món dels escèptics!. Aquests exemples que poses, juntament amb d’altres situacions similars, són alguns dels motius que conformen l’increment de l’abstenció ciutadana. Potser al final el que cal no és posar les bases per no haver de creure en ningú, sinó les bases per poder creure en algú. Salut!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.