Grup Aribau

NOU BISBE AUXLIAR A BARCELONA

  1. La sagacitat i el bon propòsit del cardenal Joan Josep Omella Omella, Arquebisbe Metropolità de Barcelona i President de la Conferència Episcopal Espanyola, s’han palesant, un cop més, en l’elecció del nou Bisbe Auxiluar de la seu de Sant Pacià i Sant Oleguer.
    És allò que vaig escriure a “La Vanguardia”, quan Omella va ser nomenat: “és el trionf del Papa Francesc a l’Església de Barcelona”.
  2. Omella és un home observador, molt capaç de compendre el qui té davant, poc amic de les complicacions ‘nostrades’ de la terra, molt efectiu en les seves decisions, home prudent i també valent, amb aquella capacitat de somriure que guanya amics, però amb aquell fervor cristià, dur i místic, que el seu antic company, l’abat emèrit Josep Alegre, ens ofereix, cada any en els seus comentaris a les Antífones de la O.
  3. Al cardenal Omella se li poden presentar les complicades invencions, monuments i, a voltes, ‘patranyes’ de la nostra Església barcelonina, però difícilment se’l pot enganyar. Sap distingir el gra de la palla, a voltes després d’un temps de reflexió per l’explanar, batre i triar el bon blat a l’era. Ell ha vingut “de fora”, però, té aquella sagacitat i aquella intuïció, tant aragoneses, que tenia també Mons. Gregorio Modrego Casaus.
  4. Omella ha triat un nou Bisbe Auxiluar. És originari d’un poble al costat d’Ascó. Català de les terres de l’Ebre. Relativament jove i bon coneixedor de Barcelona. Home acurat, instruït, intel·ligent i pietós. És un bon seguidor del camí del Papa Francesc.
  5. El nomenament haurà alegrat els bons catòlics, haurà insatisfet alguns escribes i fariseus, haurà donat un xic d’esperança als més joves, haurà desencisat els spectantes, haurà donat sosteniment als més lluitadors i haurà donat joia a una familia, a una comunitat i als amics d’un bon prevere de la diòcesi de Tortosa, ara promogut Bisbe Auxiluar del cardenal Joan jisep Omella.
    En un temps, una mica dur i en una Església molt provada, és bonic llegir la nova encíclica del Papa, firmada dissabte passat damunt l’altar davant del sepulcre de Sant Francesc a Assis, per aquell home que no era cardenal quan jo el vaig conèixer. Era quan l’havien nomenat Arquebisbe de Buenos Aires. Llavors em va entusiasmar i vaig dir al seu conacional Leonardo Sandri: “És una llástima que els argentins no sigueu Papes!”.
    Déu ens ha beneit: Bergoglio és Papa i l’Arquebisbe de Barcelona i els seus Bisbes Auxiliars són “franciscans’.

Jaume González-Agàpito

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.