CÈL.LULES ESTAMINALS ADULTES
Avui s’inicia, al Vaticà , un congrés internacional sobre l’ús de cèl·lules estaminals adultes en medicina, sota el tÃtol Adult Stem Cells: Science and the future of Man and Culture. El congrés durarà tres dies. Ha estat organitzat pel Pontifici Consell de la Cultura i la fundació nord-americana Stem for Life. Es vol, en ell, potenciar la investigació i donar a conèixer al gran públic les terà pies que utilitzen cèl·lules estaminals adultes. Hi participaran 350 experts cientÃfics, religiosos, polÃtics, educadors i representants de la indústria del sector.
Ahir, dia 8 de novembre, el congrés va ser presentat en una roda de premsa en la qual van intervenir el cardenal Gianfranco Ravasi, president del Pontifici Consell de la Cultura, el Rvd. Tomasz Trafny, responsable del Departament CientÃfic; Tommy G. Thompson, antic secretari d’Estat nord-americà per a la Salut i els Serveis Humans i la doctora Robin Smith, presidenta de la Stem for Life Foundation i administradora delegada de la companyia NeoStem, de la qual depèn la fundació.
Hi ha dos tipus primaris de cèl·lules estaminals: embrionà ries i adultes. Quan una cèl·lula estaminal es divideix, cada nova cèl·lula pot continuar essent una estaminal o desenvolupar-se convertinda en un altre tipus de cèl·lula amb una funció especialitzada, com una cèl·lula muscular o cerebral. Es troben, per exemple, en la medul·la òssia, el torrent sanguini, el fetge, etc. Això ofereix una font renovable per al reemplaçament de cèl·lules i de teixits per a tractar nombroses malalties. La utilització de cèl·lules adultes “evita el dilema ètic que planteja l’ús de estaminals procedents d’embrions”, segons va explicar la doctora Smith. “La investigació i les terà pies que utilitzen cèl·lules estaminals adultes – va afirmar – ens permeten avançar en el coneixement cientÃfic i, alhora, protegir cada estadi de l’existència”. La doctora Smith ha assenyalat que al món hi ha actualment 12,7 milions de persones que pateixen cà ncer, 346 milions de diabètics i 583 milions d’afectats per malalties autoimmunes. Les noves terà pies amb estaminals adultes suposen una esperança de millora o curació. Han estat ja utilitzades amb èxit en casos d’esclerosi múltiple i leucèmia, i “en un futur no gaire llunyà , podrem utilitzar-les per reconstruir teixits danyats i reparar òrgans com el cor”
Per la seva banda, el Rvd. Tomasz Trafny va assegurar que la conferència es proposa tant difondre els èxits de la ciència mèdica, com reflexionar-hi des de la perspectiva de les ciències humanes. “Desitgem plantejar algunes preguntes importants i de vegades provocadores: per exemple, si el jurament d’Hipòcrates s’hauria d’estendre a totes les ciències de la vida, ja que avui en dia la capacitat d’intervenir en totes les fases de la vida de l’home la tenen no només els metges, sinó també els cientÃfics de laboratori “.
Però, crec que és l’organització del congrés per part també del Pontifici Consell de la Cultura, del qual és president el cardenal Gianfranco Ravasi, alguna cosa a tenir en compte. Aquest purpurat, home que hem tingut ocasió de conèixer i escoltar, representa, en l’actual staff del Vaticà , aquella atenció als problemes del món que ens envolta que molts desitgem afrontar, analitzar i jutjar i que, a ell, el distingeix de manera notable en l’entorn en què es mou i treballa. Ravasi, el 5 de desembre de 2010, criticava, en “Il Sole 24 Ore”, la “vulgaritat de qui pensa que” cristià ‘sigui sinònim de cretÃ'”. En una actitud clarament contrà ria a aquest patètic aforisme, hi ha el fet que el Pontifici Consell de la Cultura abordi, en un congrés, el problema de les cèl·lules estaminals adultes i de les terà pies amb elles relacionades, des de diferents perspectives. Tema tractat fins ara, a la Santa Seu, només en à mbits cientÃfics i de teologia moral.
També ens agradaria que l’Església a Catalunya i els seus organismes oferÃssin actes semblants d’informació sobre un tema de tan gran actualitat en el món terapèuctic, a més de les acostumades declaracions de caire ètic i moral.
Jaume González-Agà pito
El problema es la teoria del Evolucionisme que ho ha capgirat tot fins de tal manera que ningú dintre l’Església no s’atreveix a parlar de la veracitat del Diluvi Universal, de l’Arca, de Noé i de la salvació de la catà strofe de la Inundació d’aquelles 8 persones de les quals la BÃblia (llibre estrany dintre del Catolicisme) en parla. Ni tan sols el Papa diu res de tot això, des de que va venir el “profeta” mundà Darwin tots a creure amb ell, faltaria mes. Dintre l’església els fidels només estem autoritzats a resar i a callar. ¿¿Com voleu que diguin quelcom de les cel·lules embrionaries???, en això manen els cientÃfics intel·ligents i als catròlics se’ns recomana mes aviat ser tontos, perque ja ens persegueixen massa, per no carregar la creu tant pesada. ¿¿que en penseu??.