Grup Aribau

Crisi econòmica i sopa de lletres.

Hi ha un vell proverbi jueu que diu: “desconfia sempre dels qui van vestits diferent dels altres”. La màxima és probablement aplicable a militars, jutges, clergues i tota mena de sectors corporatius que exterioritzen la seva condició de poder fàctic mitjançant uniformes, hàbits o togues que facin visible la casta a la qual pertanyen. A la Sanitat també hi trobem el fonendo que, penjat al coll del metge, esdevé un “status symbol”, la bata blanca i la caligrafia il·legible a les receptes que marquen distàncies amb el comú dels mortals. Tanmateix, aquestes professions són tan antigues com la humanitat civilitzada i, per tant, ja no s’amaguen en indumentàries, formes i rituals per a aixecar la camisa als ciutadans. Tenen consolidades les seves posicions de domini i només han de menester de tant en tant algun recordatori de la seva potestat mentre accepten gradualment algunes contrapartides de mínima supervisió i control democràtic. En canvi, a la moderna societat capitalista, pretesament basada en una economia de mercat que no existeix, desvirtuada pels monopolis, les concessions les privatitzacions i un sistema financer de “compadres y garitos”, de casino i especulació i de cobdícia insadollable, els nous mandarins, han optat per recuperar el factor distintiu que proclami la seva peculiar impunitat i dissimuli els jocs de mans que es fan amb els diners de la pobra bona gent que els confia els estalvis..

 

El mètode adoptat en aquest cas no passa pels cinturons amb peces d’or dels mercaders que, a les fires medievals volien demostrar solvència, ni pel lema “my word is my bond” del mercat de Londres que també es practica a la Llotja de Cereals de Barcelona a la qual els tractes es perfeccionaven i complien simplement amb una encaixada de mans. En efecte, la via que s’ha triat és la de utilitzar un llenguatge propi inintel·ligible molt evocador de la tècnica dels xarlatans per a explotar la credulitat pública i atraure l’atenció dels incauts. I així hem assistit  a l’exercici de semàntica que ha convertit morfemes en una autentica sopa de lletres que serveix per a parlar de la crisi econòmica sense que les víctimes puguin entendre que és el que ha passat o gosin demanar explicacions. Si ho fan, uns empleats de la tecnoestructura els titllaran d’ignorants i els diran unes paraules màgiques o uns anagrames que serveixin de camuflatge dels fraus abusos o delictes eventualment comesos per financers sense escrúpols.

 

Sense cap voluntat de ser exhaustiu, potser podria fer esment d’algunes expressions que s’han emprat i que segueixen en circulació per a ocultar l’avarícia d’alguns desaprensius. Per exemple, quan es parla d’un paracaigudes d’or (“golden parachute”) ens podríem, estar referint als 1,9 milions d’euros que s’ha emportat Juan Jimenez Aguilar en plegar com a secretari general de la CEOE després de 22 anys de número dos de Cuevas, procedents tots dos del sindicat vertical franquista i ocupants perpetus de la patronal sense que l’opacitat de la despesa de l’organització permeti saber exactament les astronòmiques retribucions que s’embutxaquen els directius. Si no fos pel dramatisme de la crisi econòmica que pateix la classe treballadora, resultaria còmic que una indemnització de comiat d’aquesta obscena dimensió s’atribuís a la persona que predicava la necessitat de reduir el cost de l’acomiadament. Especialment si tenim, present que el beneficiari d’aquest regal havia dimitit amb discurs i lipotímia. De fet va ser, pel que sembla, un empresari català vinculat al mon del futbol el qui li va recomanar que acceptés de retirar la sortida voluntària, a fi, d’obtenir la defenestració remunerada fins a aquests extrems de fastigosa opulència.

 

Una altre expressió equívoca i maquilladora de la dura realitat, va ser la de “stock options” que l’equip Villalonga – Fainé de Telefònica van posar en circulació. Malgrat les fracassades i escandaloses aventures de la compra d’Endemol per valor de 900.000 m. de ptes o de l’ensorrada de la filial Terra que va arruïnar tants estalviadors, aquestes paraules justificaven els “bonus” per als directius amb uns mots que no passaven del nominalisme del “flatus vocis”. Per contra, mai ningú del “establishment” financer ha fet servir la paraula “churning” que descriu la pràctica de moure 18 vegades l’any els dipòsits de l’inversor a fi de renumerar-lo amb un 2 p.c. mentre li cobren comissions del 20 p.c.

 

En resum, si vostè no sap el que són les “primes úniques” o les “cessions de crèdit” no reclami desprès a La Caixa, al Santander o a Euroseguros – BBVA els danys causants per l’engany que li van fer. Si no sap el que és un “investment bank” (com ara aquest Lehman Brothers que ha fet figa i que representaven a Espanya Banif-Santander, Fibanc Bankinter, Banco Pastos,i Luis de Guindos), després vagi a reclamar, si de cas, al “maestro armero”. I si no sap que és un “hedge fund” apalancat, de cobertura i d’alt risc o una “private equity” no vingui després, a lamentar-se de les pèrdues que hagi patit. Com té l’usuari en regim de mercat captiu dels monopolis de serveis públics l’audàcia de queixar-se dels brutals increments de tarifes. Es que no sap el que són els “costos de transició a la competència”. Les tarifes polinòmiques” de l’aigua, el “dèficit tarifari” de les elèctriques, el “cànon del carbó”, la “moratòria nuclear”, la “garantia de potència”, els “peatges a l’ombra”, els pretès refinançament “dels crèdits que La Caixa, en realitat, condona als partits politics? Doncs bé, prengui nota que la crisi econòmica nomès es pot comentar si el ciutadà sap el que són els CDS (“credit default swaps”), els CDO (“collateral debt obligation), el SIV (structural investment vehicle”) el “levergge” d’apalancament o el TARP (“troubled assets rescue program”). I quan algun financer li parli en aquests termes estigui ben segur que li estan robant la cartera. I tingui, sobretot, la certesa absoluta que, igual que Napoleó no acceptava la paraula impossible, les expressions “mea culpa” i “demano perdo” no formen part del vocabulari de la casta dels banquers.

 

Francesc Sanuy Gistau.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.