Grup Aribau

LA DONA A L’ESGLÉSIA CATÒLICA

  1. El papa Francesc ha nomenat algunes dones a la ‘cúpula’ de la Santa Seu. Raffaella Petrini, religiosa italiana, és el número 2 del govern de l’Estat de la Ciutat del Vaticà. És formalment un càrrec ‘civil’ de l’estat Vaticà, però que ostenta una no-clergue, dona, amb el d’ isfraç de que sembla ser del braç femení ‘eclesiàstic’ perquè és això que, malament, és diu “una monja” .
  2. El càrrec no és qualsevol cosa. Era el que va tenir Mons. Carlo Maria Viganò, abans de ser Nunci als USA i és on va començar la seva lluita contra una manera d’exercir el pontificat que no li agradava.
    És una responsabilitat que, d’acord amb el ‘governatore’, controla tot l’aparell institucional, no de la “Santa Seu” sinó del “Stato della Città del Vaticano”. És a dir des dels Museus Vaticans als supermercats, i des dels “Sampietrini” als funcionaris de l’Arxiu i de la Biblioteca vaticans.
  3. Aquest i uns altres recents nomenaments retllevans de dones, ens fan descobrir la clara voluntat del Papa Francesc de potenciar el rol femení a l’Església catòlica. També la forma tan jesuítica de fer-ho: amb actes rellevants, però sense abordar, ni tan sols borejar, el gran i complex tema del sacerdoci femení.
    Tema abordat amb la intenció resolutiva i conclusiva, en un document, molt combatut i discutit, de Sant Joan Pau II.
  4. Cal, però, subratllar que, després de la intervenció categòrica del Papa polac, aquesta qüedtió, tinguda per no massa ortodoxa, fou arraconada a les golfes del progressisme femení menys controlat per la jerarquia eclesiàstica que la deixà “al carrer” i fora de la. ‘clausura. ‘ de la vida religiosa contemplada pel Dret Canònic vigent a l’Església.
  5. Ara, i encara que, com diu el Dret Romà “De minimis non curat praetir”, però en plena actuació del “Sínode de la sinodalitat” ens preguntem:
    1. L’Església no ha de dir res sobre els temes que discuteix la gent sobre el rol de la dona a l’Església?
    2. El tema del sacerdoci fenaní és molt complicat i debatut, però, atenent al Nou Testament, als Pares de l’Església i al magisteri eclesial, però, també a la tradició de les Esgkésies d’Orient, no pot dir res clarificador?
    3. S’ha de continuar amb l’enganyifa d’una falça promoció de la dona a l’Esgkésia com la que va originar Martínez Sistach i els seus adlàteres litúrgics quan van fer fregar l’altar major de la Sagrada Família, davant de Benet XVI. , per els monjes de la càtedra l?
    4. La dona (mare, gernana, esposa, filla, promesa, amiga, ‘querida’, mistançada, virtuosa, soltera, monja, religiosa, ‘bollera’, infant, adolescent, young, adults o anciana), és una entitat primera i concreta . No mereix l’atenció eclesial que reclama?

Jaume González-Agàpito

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.