SOCIALISTES.CAT? – CONVERGENTS DECIDITS A QUÈ? – PP PRO-ESPANYA?

La meva germana Pili no passà de primera tinent d’alcalde a alcaldessa de Mataró per l’oposició dels militants del “PSOE” de l’agrupació del PSC de la ciutat dels “Caps Grossos”.

Aquest partit que, guaitant sempre des de la barrera, conec des de fa molts anys, va celebrar ahir el seu ‘consistori’ patriòtic. Els del meu cunyat i de la meva germana, que ara estant un xic  allunyats de les barricades polítiques, crec que han quedat en minoria. L’ex-alcalde de Terrassa que ara fa de Robafaves pecesista, va exposar uns raonaments que, en sentir-los per la tele, en van temptar d’anar a cercar el manual de lògica formal que ens explicava als soferts alumnes el Dr. Jesús Mosterín en els anys ’60 en la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Per no fer res contra la Constitució, no es pot demanar llicència als poders constituïts per poder consultar al poble sobirà?

Divendres, a l’Hotel Gallery del carrer Rosselló de Barcelona vaig anar a dinar i a escoltar a un antic alumne de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona quan jo era cap d’un departament. És l’Honorable Sr. Francesc Homs i Molist que parlava de la “Proposta per a superar la independència low cost i les terceres vies”. Quan va acabar la seva exposició, un ex-conseller de Governació de la Generalitat assegut a la meva taula em va preguntar què em semblava. Jo vaig respondre: “Cada vegada sóc més limitat. No he entès res”. I em replicà: No t’amoïnis. És que no ha dit res”. “És que no pot dir o no vol dir res”, em va aclarir un altre comensal d’una taula de deu persones. Quan vaig tornar a casa, per a esmenar-me vaig llegir un interessant passatge del sant ortodox Serafí de Sarov sobre l’orgull intel·lectual com a barrera per a la visió.

Aquest matí he vist per la TV3 el que va dir ahir Mariano Rajoy als joves pepecistes. He recordat el difícil, però molt simpàtic cardenal Alfredo Ottaviani. L’any 1973, a Sant Pere del Vaticà, els meus companys molt dolents de l’acadèmia diplomàtica de la Santa Seu li deien que jo era espanyol. Ell, ja cec, cridava mirant en una direcció oposada a la meva: “Viva España. Luz de Trento. Siete forti”. Aquell senyor tenia com a lema: “Semper idem”. Els joves papistes deien ahir: “¡Español, espanyol, espanyol”! Però la gran pregunta roman la mateixa: Quod sitne nunc Hispania?

Estem vivint temps molt difícils. No per la varietat d’opinions, sinó per la manca de referents. Com els anys ’60 hem de fer foc nou. Els joves d’avui són tot un altre món molt diferent al que creiem nostre els més vells. Cal que cessi la superficialitat, que el gaudir no sigui la única referència vital, que no tot sigui únicament documentació, que el soroll deixi pas al silenci y que la constatació del que aprehenem sigui crítica. Cal, doncs, pensar.

Jaume González-Agàpito