Grup Aribau

L’ABÚS SEXUAL A MENORS. ORIENTACIONS PER ALS PARES AMB FILLS PETITS

Les abundants notícies sobre els casos de pederastia i criminalitat devers els menors, han afinat la sensibilitat de no pocs pares vers un problema que, per a moltes famílies, era, fa anys, quelcom llunyà i que no atenyia al seu àmbit. I és que també, estadísticament, es pot provar que han augmentat significativament els casos d’abús sexual a menors.

Tots els especialistes estan d’acord en que els casos denunciats són una ínfima part dels que realment s’esdevenen, i que, normalment, queden centrats en determinades categories de ciutadans. Disotadament la major part dels nens tenen por o vergonya d’explicar el que els ha passat. D’altra banda, el procediment legal, mantes vegades, es fa difícil i, a voltes, vejatori per al nen i per a la mateixa família.

Però és legítima la pregunta: Què es pot fer?

1. En cas de que un fill nostre hagi sofert algun tipus de violació o maltractament sexual.

Sense la identificació del problema, un control immediat de l’abús i l’ajut professional es molt difícil sortir-se’n. Els efectes emocionals i psicològics, però, per al nen poden ser greus i, a la llarga, devastadors.

  L’abús sexual pot esdevenir:

1. Dins mateix de l’àmbit familiar: pare, mare, padrastre, madras­tra, germà/a, o qualse­vol altre familiar.

2.  Fora de l’àmbit familiar estricte. Per exemple: un amic, veí, persona que té cura del nen, mestre, etc.

3. També pot ser una persona completament estranya.

En tots els casos l’infant, que se sent traumatitzat, desenvoluparà una varietat de sentiments i pensaments nocius que li produiran una gran incomoditat.

Cap nen està suficientment adestrat per afrontar i dominar una estimulació sexual repetida.

Fins i tot un nen de 2-3 anys, que, per tant, no pot calibrar el fet de la incorrecció d’una determinada activitat sexual, pot, en canvi, generar un  determinat tipus de problemes que són fruit de la seva incapacitat per afrontar la sobreestimació.

Un infant que és víctima d’un abús sexual continuat, habitualment desenvolupa un cert amor propi com a defensa davant un sentiment d’inutilitat i una percepció anormal sobre els afers sexuals. El nen pot aïllar-se, adoptant una actitud de desconfiança devers els adults fins a arriscar-se al suïcidi.

Alguns infants que han estat víctimes d’abusos sexuals tenen dificultat de relacionar-se amb altres persones per temor de fer-ho únicament en una dimensió sexual.

Molts nens, però, esdevenen violadors d’altres nens. Altres acaben com prostituts i prostitutes. Quasi tots desenvolupen problemes molt seriosos quan es fan adults.

El més comú és que l’abús sexual a un infant no deixi cap marca física, o únicament alguna senyal que requereix poca consideració. Usualment en la regió anal o geni­tal,  que moltes vegades únicament un metge pot detectar.

         Els comportaments freqüentment detectables en nens víctimes d’abusos sexuals són:

·   Un interès poc comú o, al contrari, un desinterès i fins i tot una nema d’aversió per tot el que té relació amb el sexe.

·     Problemes per dormir bé, somnis difícils.

·     Isolament respecte els amics i familiars.

·     Depressió.

·     Conducta seductora.

·     Manifestacions verbals de que el seu cos està brut o que ha estat ferit.

·     Por de que pugui tenir quelcom de dolent en l’àrea genital.

·     Resistència a anar a l’escola.

·     Delinqüència.

·     Secretivitat

·  Plasmació de quelcom del que li ha pas­sat sexualment en dibuixos o fantasies.

·     Una agressivitat poc comuna.

·     Conducta suïcida.

·     Altres canvis radicals en la seva con­ducta.

Donat que el viola­dor o abusador sexual pot infondre en l’infant una por molt intensa per a que no relati el que li ha passat, cal que els pares s’esforcin en fer entendre al nen i donar-li la seguretat de que pot parlar lliurement. Si l’infant diu que ha estat “molestat(da)”, cal que els pares donin ha entendre clarament que el que li ha passat no és pas culpa d’ell o d’ella. Seria molt bo, per a l’infant, un examen mèdic i una ava­luació psiquiàtrica.

La millor forma d’ajudar a evitar el risc de que un nen sigui víctima d’abusos sexuals i es desenvo­lupin en ell actituds que poden crear-li no pocs pro­blemes quan sigui adult, és oferir-li l’ajut d’un professional quan sigui possible. El psiquiatra d’infants pot ajudar a l’infant a recupe­rar el seu sentit d’autoestimació i pot fer-li superar el seu sentiment de culpabili­tat respecte a l’abús del que ha estat víctima. També pot informar els membres de la família per a que col·laborin amb l’infant per a que superi el seu trauma.

Fa 6 anys el Servei Arxidiocesà d’Orientació Familiar (SADOF) de la Delegació per a la Família i de la Vida de l’Arquebisbat de Barcelona del carrer Balmes, 231, oferia un servei i una assistència molt remarcables als pares afectats per aquest tipus de problemàtica, sense cap restricció per motius confessionals o ideològics. Dissortadament fa un xic més de 5 anys això fou abolit pels nous gestors clericals de la institució.

2. Algunes mesures preventives que els pares han d’oferir abans de que hagin d’afrontar el pro­blema:

  1. Dir a l’infant “si algú, sigui qui sigui, intenta tocar el teu cos i fer-te coses que et fan sentir estrany, digues que no a aquella persona i m’ho has de dir de seguida”.
  2. Fer entendre als infants que respectar no vol dir pas obeir cegament als adults o als qui tenen autoritat sobre ells. Per exemple, cal que no diguin mai als seus fills: “Has de fer tot el que et digui la dida, el mestre o la mestre”.
  3.  Afavoreixin programes de prevenció en la societat i en el sistema escolar.
  4. Cerquin l’ajut professional que els hi faciliti el tractament i el seguiment dels problemes del seu fill o filla.

Jaume González-Agàpito

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.