?>

EL TRÀFEC DE LA PROSTITUCIÓ ENS AVERGONYEIX

February 23rd, 2012

 

Un conegut diari romà, publicava aquestes dades:

1.    500.000 dones dedicades a la prostitució a Europa.

2.    50.000 a Itàlia, moltes tractades com esclaves.

3.    D’aquestes 50.000, 17.000 són menors d’edat.

4.    Una prostituta, en un any, ‘guanya’ entre 120,000 y 150.000 dòlars.

5.    Únicament la meitat  de les dones estrangeres saben, quan entren a Itàlia, que estan destinades al mercat de la prostitució.

6.    El ‘producte’ del mercat anual de la prostitució va dels 5.000 als 7.000 milions de dòlars.

Per si tot això no fos suficient, la regidora de “Política social” de Ajuntament de Roma comparava el mercat de la prostitució, per la importància del capital mogut, pels comportaments ‘mafiosos’ que suscita i pels problemes de seguretat ciutadana que genera, als mercats de les armes i al de la droga.

Dues vegades a la setmana la policia deixa, davant de la nova Casa d’accoglienza de Roma, de deu a vint noies cada vegada. Solen ser moldaves o romaneses, d’entre 14 a 18 anys. Deia el diari que, ara, aquetes protitutes joveníssimes omplen els carrers de Roma (“che ormai riempiono le strade di Roma”).

El tràfec de les anomenades baby prostitute, és un tràfec internacional i organitzat.Trepitja els drets de les persones més dèbils. És una nova mena d’esclavatge. És l’altra cara – interna – de l’anomenat “turisme sexual”, practicat en determinats països del món.

Podem quedar-nos creuats de braços davant tanta infàmia i tanta corrupció amb noies menors d’edat?

Que ningú, però, s’escandalitzi únicament perquè això passa en un país veí i en una ciutat, per diversos motius, ‘sagrada’ per als cristians: a casa nostra i davant dels nostres ulls, en un país que proclama a crits la vigència dels drets humans i de les garanties constitucionals, passa el mateix. Aquí, però, ningú diu res.

Hem d’aixecar la veu, i no pas únicament per defensar la moral i els bons costums, sinó, i sobre tot, per denunciar aquestes pràctiques contra el drets inalienables de la persona humana.

Jaume González-Agàpito


Comments RSS

Leave a Reply

Name (required)

Email (required)

Website

Speak your mind