JE SUIS COPTE

Vam viure, mediàticament, el proppassat 7 de gener, uns estremidors episodis ocorreguts a Paris: 2 homes van matar en la redacció de Charlie Hebdo, a 11 persones i en van ferir a altres 11 cridant “All.lah és el més gran!”. Altres 5 persones van morir i altres 11 van resultar ferides a l’Illa de França.
L’onze de gener uns 2.000.000 de persones, amb més de 40 líders mundials van sortir al carrer tot manifestant-se en contra. 3.700.00 altres francesos s’uniren al rebuig dels atemptats parisencs. A tot el món grans multituds es van unir per condemnar aquells actes- Un cartell es feu comú: “Je suis Charlie”.
A Líbia mataren, fa un xic més d’una setmana, decapitat-los, 21 cristians coptes, que treballaven en aquell país per un únic ‘reat’: ser cristians. Després a Síria, a Egipte i a la mateixa Líbia hem sabut, quasi quotidianament, que actes semblants, amb l’agravant de cremar-ne vius alguns.
Els ‘media’ ens han donat la notícia, però quasi tot a quedat aquí: en el món de l’informació, dolguda o no, però asèptica. Cap manifestació, cap compdemna, cap solidaritat real amb els cristians que han mor per ser cristians.
“Je suis copte” és el cartell que alguns portem. I ens agraderia que Charlie Hebdo, en el seu darrer número, a part d’injuriar alguns polítics amb el Papa Francesc i un porc, mostrés alguna solidaritat per aquestes víctimes dels seus mateixos boixins. Víctimes a les que se’ls hi ha negat el dret d’existir i el de la llibertat religiosa. Seria bonic que aquesta revista portés també a la portada “Je suis copte”.
Jaume González-Agàpito