?>

KARL BARTH: FA 50 I 100 ANYS

December 10th, 2018

1. Avui fa 50 anys que va morir el pastor Karl Barth, bon teòleg, il·lustre acadèmic i gran impulsor de la renovació de la Teologia Evangèlica al segle XX. Aquests dies fa, també, 100 anys que Karl Barth va acabar la primera edició de la seva Roemerbriel (Carta als Romans). Aquesta primera redacció i primera edició va aparèixer en les primeres setmanes de l’any 1919: aviat també farà 100 anys.
Karl Barth va néixer a Basilea, el 10 de maig del 1886, al número 42 de la Grellingertrasse i fou batejat el 20 de juny, a la Catedral de Basilea, pel seu avui Sartorius. A la fi d’abril de 1889, tota la família va anar a viure a Berna. El pare, Fritz exercia de docent privat amb venia docebdi de dogmàtica i com a professor de religió a la Lerberschule. El mes d’octubre de 1906, s’inscriu a la Universitat de Berlín. Allí coneix i treballa amb Harnack. Entre 1911 i 1921 exercí de pastor al poble de Safenwil, al cantó d’Argòvia.

2. Karl Barth va representar una reacció, més evident en la segona edició de la seva Roemerbrief que va aparèixer el mes de gener de 1922, contra la Teologia protestant que, sobre tot en el segle XIX, havia quedat captiva de tot el que representà, a Europa i als USA, el hegelianisme en el treball teològic de les Esglésies vinculades a la Reforma.
El juliol de 1933 fundà una revista que defensava la fe luterana i atacava el cristianisme germànic esponsoritzat pels nazis. A diferència de la majoria de docents, refusà ser lleial a Hitler. L’any 1935 va ser destituït com a professor de la universitat de Bonn i retornà a Basilea, Suïssa. Allà va ensenyar fins i tot després de la seva jubilació legal.

3. És en aquests paràmetres que apareix Karl Barth com el creador de una Theo-logia de la anti-cultura. L’antiga Theologia apophatica reapareix en la teografia del negatiu de la paràbola teològica de Barth. La determinació especulativa de l’ant-raó teo-lògica barthiana és quelcom que arriba i pren cos en les facultats teològiques evangèliques del continent europeu, del Regne Unit i dels Estats Units.
És d’aquesta manera que el “teòleg liberal”, passant pel “camarada rector de parròquia”, produeix la primera Roemerbrief l’any 1919 i la segona Roemerbrief, l’any 1922, en ella l’afirmació de la infinita diferència qualitativa entre Déu i l’home, expressa la novetat del pensament de Karl Barth.
Tot plegat adquireix cos en els anys de professorat de Karl Barth en les universitats de Göttingen, Muenster i Bonn. Però, després fou des de la trona a la càtedra que es genera en Barth la gènesi de la seva reflexió dogmàtica. La seva producció passarà de la “Dogmàtica cristiana” a la Dogmàtica eclesial”.
En aquest període, fou el descobriment de Barth de Anselm d’Aosta sobre tot en el seu Poslogion. En l’any 1931, la monografia Fides quaerens intellectum. Anselms Bewwis der Existenz Gottes, és el testimoni, malauradament no massa llegit. També és l’època del seu encontre amb Tomás d’Aquino.

4. Curiosament, aquest camí no fa de Karl Barth un teòleg convencional i filo-tradicional. En Barth apareix amb tota la seva força la “llibertat de l’Evangeli” i suscita un gran interès en ell per la política en una dimensió “més que leninista”. És així que es pot entendre el conflicte de Karl Barth amb el nazisme en la lluita per l’·Església Confessant”. Però, Barth, el 23 de gener de 1934, va formalitzar la seva pròpia separació, i la de l’Església Confessant, del protestantisme alemany, completament harmonitzat amb el nazisme en l’anomenat “cristianisme alemany”.,
Aquí, en una complicada situació internacional, apareixen les reflexions de Karl Barth sobre el comunisme de l’est i de l’oest. També, però, una peça fonamental en el pensament barthià: la seva reflexió sobre Mozart com l’art del joc i el terror del límit, que creixerà i se’n enriquirà en els anys ’50.
Tot plegat es pot dir en poques paraules: és la insubmissió filosòfica del teòleg sistemàtic Karl Bart.

5. Les posicions fonamentals del pensament de Karl Barth apareixen en la seva concepció de la revelació com història i llenguatge; en la seva presentació de com el llenguatge ha estat la pedra d’ensopec de la Teologia Dialèctica; de com el llenguatge teològic apareix en la seva Roemerbrief en els seus anàlisis documentadíssims de les ‘proposicions’ teològiques. Tot això farà atractiva la seva Ètica, proposada per un teòleg gran historiador i coneixedor del pensament occidental.
A les Espanyes i a Catalunya, Karl Barth no va representar un autor de referència per als teòlegs, protestants i catòlics, de la primera mitat del segle XX.
Les Esglésies protestants usaven més aviat la producció teològica dels nord-americans, com ho demostren les obres de Samuel Vila i les publicacions de la major editorial protestants, la CLIE, per ell mateix fundada.
La influència de la Teologia protestant fou notable en la Teologia catòlica espanyola i catalana només a partir de la segona mitat del segle XX, sobre tot gràcies als treballs de Antoni Briva i Miravent i, molt després, per obra d’alguns teòlegs de la Universitat Pontifícia de Salamanca i de la única traducció de Ediciones Sígueme. De Karl Barth, va publicar únicament la seva Introducción a la Teología Evangélica, només l’any 2006.

Jaume González-Agàpito


Comments RSS

Leave a Reply

Name (required)

Email (required)

Website

Speak your mind