?>

L’ABÚS SEXUAL DE MENORS

November 27th, 2018

1. Recentment s’ha registrat un augment significatiu en els casos d’abús sexual a menors. No obstant això, encara avui, el nombre de casos en què les víctimes no informen és molt gran: molts nens tenen por d’explicar a algú l’abús que han patit.

2. A més el procediment legal per validar l’episodi és difícil. Sense la identificació del problema, el control immediat de l’abús i l’ajuda professional, els efectes emocionals i psicològics per al nen poden ser, a la llarga, devastadors.
L’abús sexual als nens pot ocórrer dins de l’àmbit familiar per part d’un pare/mare, padrastre/madastra, germà/na, o qualsevol altre familiar. Pot ocórrer fora d’ell, com per exemple, per un amic, veí, persona que tingui cura del nen, mestre o per una persona estranya. L’abús sexual per part de clergues, que actualment apareix als media, i que ha colpit no poc a molta gent, també cal tenir-lo present.

3. Quan això passa al nen o a la nena, un i l’altra desenvoluparà una varietat de sentiments i de pensaments nocius que li produiran incomoditat i tot un seguit de conflictes íntims i personals.
Cap nen, o cap nena, està prou equipat/da per enfrontar-se i gestionar l’estimulació sexual repetida. Un petit de 2-3 anys, no pot saber que aquella activitat sexual és incorrecta, però, pot desenvolupar problemes que són el resultat de la seva inhabilitat per fer front a la contra-estimació.

4. Un nen que està sent víctima d’un abús sexual prolongat desenvolupa una mena d’amor propi sota sentiments d’inutilitat i una percepció anormal sobre la sexualitat. El nen pot aïllar-se i tornar-se desconfiat dels adults i patir el risc del suïcidi.
Alguns nens dels quals s’ha abusat sexualment, tenen dificultat per relacionant-se amb altres persones: hi ha la por de fer-ho només en termes sexuals. Molts d’aquests nens, malauradament, esdevenen, més tard, abusadors d’altres nens, prostituts/es, o desenvolupen altres problemes ben seriosos quan arriben a l’edat adulta.

5. Sovint, l’abús sexual amb els nens no deixa empremtes físiques, o només deixa petits danys, generalment en l’àrea anal o genital, que només un metge pot detectar.
Les conductes freqüentment observades en nens abusats sexualment inclouen:
1. Interès poc comú, desinterès o rebuig de tot allò que és de natura sexual.
2. Problemes amb el son, malsons.
3. Aïllament d’amics i de familiars; inclinació a la depressió.
4. Una conducta que vol ser seductora
5. Manifestacions verbals sobre que el seu cos és brut o ha estat danyat, o por de que pugui tenir una cosa dolenta en l’àrea genital.
6. Refusar d’assistir a l’escola.
7. Actes delictius.
8. Secretivitat.
9. Expressió d’alguns aspectes de l’activitat sexual davant dibuixos, fotografies, films, vídeos, jocs o fantasies.
10. Una agressivitat poc comuna.
11. Una conducta suïcida.
12. Altres canvis un xic radicals en la seva conducta.

6. Ja que l’abusador sexual pot crear en el nen o en la nena una por intensa per relatar el que li havia passat, els pares han de fer esforços per assegurar al nen/a que pot sentir-se segur i en llibertat per parlar. Si el nen/a diu que ha estat molestat/a, els pares han d’emfatitzar que el que hi va passar no és culpa d’ell. El nen/a es beneficiarà en un examen mèdic i en una avaluació psiquiàtrica.

7. Mesures preventives que els pares, els educadors, els policies, els advocats i els magistrats poden prendre. Aquestes són algunes útils:

1. Dir al nen, “Si algú tracta de tocar el teu cos i de fer coses que et fan sentir estrany, digues que no a aquesta persona i ens ho dius de seguida”.
2. Ensenyar als nens que el respecte, no vol dir una obediència cega als adults i als qui tenen sobre ells alguna autoritat. Mai s’ha de dir als nens: “Fes tot el que et digui la mainadera o la mestre/a, o l’entrenador/a, o el tiet/a, o qualsevol altre persona”.
3. Cal que recolzin els programes de prevenció en la comunitat, en el sistema escolar, en l’esport o en qualsevol altre lloc.

La millor manera d’evitar els riscos que un/a nen/a abusat/da trobarà quan sigui més gran, que seran més seriosos quan sigui adult, és proveint ajuda professional tan aviat com sigui possible, quan aparegui el problema.
El psiquiatre d’infants pot ajudar el nen o la nena a recobrar el seu sentit de auto-estimació i a alleujar els seus sentiments de culpa respecte a l’abús. Pot també ajudar els membres de la família a entendre com pot col·laborar amb el nen perquè superi el trauma.

Jaume González-Agàpito


Comments RSS

Leave a Reply

Name (required)

Email (required)

Website

Speak your mind