?>

L’ABÚS SEXUAL DE MENORS

November 27th, 2018

1. Recentment s’ha registrat un augment significatiu en els casos d’abús sexual a menors. No obstant això, encara avui, el nombre de casos en què les víctimes no informen és molt gran: molts nens tenen por d’explicar a algú l’abús que han patit.

2. A més el procediment legal per validar l’episodi és difícil. Sense la identificació del problema, el control immediat de l’abús i l’ajuda professional, els efectes emocionals i psicològics per al nen poden ser, a la llarga, devastadors.
L’abús sexual als nens pot ocórrer dins de l’àmbit familiar per part d’un pare/mare, padrastre/madastra, germà/na, o qualsevol altre familiar. Pot ocórrer fora d’ell, com per exemple, per un amic, veí, persona que tingui cura del nen, mestre o per una persona estranya. L’abús sexual per part de clergues, que actualment apareix als media, i que ha colpit no poc a molta gent, també cal tenir-lo present.

3. Quan això passa al nen o a la nena, un i l’altra desenvoluparà una varietat de sentiments i de pensaments nocius que li produiran incomoditat i tot un seguit de conflictes íntims i personals.
Cap nen, o cap nena, està prou equipat/da per enfrontar-se i gestionar l’estimulació sexual repetida. Un petit de 2-3 anys, no pot saber que aquella activitat sexual és incorrecta, però, pot desenvolupar problemes que són el resultat de la seva inhabilitat per fer front a la contra-estimació.

4. Un nen que està sent víctima d’un abús sexual prolongat desenvolupa una mena d’amor propi sota sentiments d’inutilitat i una percepció anormal sobre la sexualitat. El nen pot aïllar-se i tornar-se desconfiat dels adults i patir el risc del suïcidi.
Alguns nens dels quals s’ha abusat sexualment, tenen dificultat per relacionant-se amb altres persones: hi ha la por de fer-ho només en termes sexuals. Molts d’aquests nens, malauradament, esdevenen, més tard, abusadors d’altres nens, prostituts/es, o desenvolupen altres problemes ben seriosos quan arriben a l’edat adulta.

5. Sovint, l’abús sexual amb els nens no deixa empremtes físiques, o només deixa petits danys, generalment en l’àrea anal o genital, que només un metge pot detectar.
Les conductes freqüentment observades en nens abusats sexualment inclouen:
1. Interès poc comú, desinterès o rebuig de tot allò que és de natura sexual.
2. Problemes amb el son, malsons.
3. Aïllament d’amics i de familiars; inclinació a la depressió.
4. Una conducta que vol ser seductora
5. Manifestacions verbals sobre que el seu cos és brut o ha estat danyat, o por de que pugui tenir una cosa dolenta en l’àrea genital.
6. Refusar d’assistir a l’escola.
7. Actes delictius.
8. Secretivitat.
9. Expressió d’alguns aspectes de l’activitat sexual davant dibuixos, fotografies, films, vídeos, jocs o fantasies.
10. Una agressivitat poc comuna.
11. Una conducta suïcida.
12. Altres canvis un xic radicals en la seva conducta.

6. Ja que l’abusador sexual pot crear en el nen o en la nena una por intensa per relatar el que li havia passat, els pares han de fer esforços per assegurar al nen/a que pot sentir-se segur i en llibertat per parlar. Si el nen/a diu que ha estat molestat/a, els pares han d’emfatitzar que el que hi va passar no és culpa d’ell. El nen/a es beneficiarà en un examen mèdic i en una avaluació psiquiàtrica.

7. Mesures preventives que els pares, els educadors, els policies, els advocats i els magistrats poden prendre. Aquestes són algunes útils:

1. Dir al nen, “Si algú tracta de tocar el teu cos i de fer coses que et fan sentir estrany, digues que no a aquesta persona i ens ho dius de seguida”.
2. Ensenyar als nens que el respecte, no vol dir una obediència cega als adults i als qui tenen sobre ells alguna autoritat. Mai s’ha de dir als nens: “Fes tot el que et digui la mainadera o la mestre/a, o l’entrenador/a, o el tiet/a, o qualsevol altre persona”.
3. Cal que recolzin els programes de prevenció en la comunitat, en el sistema escolar, en l’esport o en qualsevol altre lloc.

La millor manera d’evitar els riscos que un/a nen/a abusat/da trobarà quan sigui més gran, que seran més seriosos quan sigui adult, és proveint ajuda professional tan aviat com sigui possible, quan aparegui el problema.
El psiquiatre d’infants pot ajudar el nen o la nena a recobrar el seu sentit de auto-estimació i a alleujar els seus sentiments de culpa respecte a l’abús. Pot també ajudar els membres de la família a entendre com pot col·laborar amb el nen perquè superi el trauma.

Jaume González-Agàpito

LA CROADA DELS NENS DE L’ANY 1212

August 22nd, 2016

1. Sorprèn avui el cas de dos “nens sants” que, un a França i un altre a Alemanya, intentaren dur a terme una croada de nens i adolescents per conquerir Terra Santa, els dos al mateix any 1212 i de manera independent un de l’altre.
El primer, després del fracàs que no es van obrir les aigües del Mar Mediterrani a Cannes, va acabar ‘desaparegut’. El segon després del mateix fracàs a Gènova, va acabar penjat pels pares dels milers de nens que havia entusiasmat perquè es ‘creuessin’.
2. Avui necessitem d’una croada fantàstica i utòpica com aquestes dues de fa 814 anys?
Necessitem d’alguna cosa que sigui capaç d’entusiasmar als nostres adolescents amb vista a recuperar els Sants Llocs del cristianisme?
La nostra Europa enterbolida, com llavors, pels “nacionalismes – estatals o regionals – exagerats” i per la impossibilitat de la unitat europea, avui a la Unió Europea, llavors en el Sacre Romà Imperi, necessita d’un gran mite que mobilitzi les més joves generacions amb vista a retrobar el naixement del cristianisme en el seu lloc referencial
3. Aquests joves que adoren els seus ídols futbolístics, musicals o motoritzats i els seus similars en altres ordres, necessiten que tota la seva existència sigui condicionada per un gran ideal: el de la restauració del mite cristià en les seves exigències radicals dels seus orígens.
Llavors van ser entre 14.000 o 60.000 segons els sempre dispars i disparatats historiats. Avui, gràcies a la globalització i a la comunicació immediata són, els candidats, uns quants milions.
4. La noblesa ha desaparegut avui, en tots els seus sentits, de la realitat del món concret de l’adolescència.
També els herois patriòtics, els màrtirs de la veritat i els cavallers errants ja no són, per a aquestes generacions “in fieri”, res tangible ni útil.
El capitalisme en totes les seves formes, liberal, liberalitzadora i d’enginyeria econòmica han destruït completament l’ideal ‘burgès’.
L’ideal revolucionari que van proposar Marx i Engels en el “Manifest del Partit Comunista” de l’any 1848 i que van desenvolupar, en el comunisme real Lenin, Trozky i Stalin i que condimentaren Mao i Fidel Castro, a més d’altres líders comunistes a Àsia i en alguns països llatinoamericans, avui és només gairebé res en l’atenció d’algun intel·lectual i la utopia gairebé inabastable d’alguns que ‘poden’ a Grècia i a Espanya.
La Maçoneria, regular i irregular és, com la Lògia Añaza de Tenerife: una cosa curiosa, entretinguda i gairebé irrealitzable per a les generacions adolescents.
L’esport és una altra vegada el “panem et circenses” que ofereixen els poders constituïts en els estats, en la societat i en les xarxes econòmiques. Però per als molt joves són només o el que realment els ‘dis-trau’ dels seus problemes reals o el que els fa somiar: però són també una veritable contradicció des de les exigències socials i personals que comencen a entreveure els adolescents.
Les confessions cristianes apareixen als joveníssims com la gran contradicció entre el que és predicat i el que realment és ofert.
Només la música vendible i arrossegadora és avui una cosa que juntament amb les drogues i els mòbils poden alienar als nens i als adolescents en una realitat ‘virtual’ que els alliberi de la realitat ‘real’.
5. El miracle d’una croada infantil i adolescent per alliberar l’occident de totes les seves contradiccions apareix com una cosa realment alliberadora d’una societat sense ordre, sense sentit, sense pensament i sense transcendència?
Però la gran pregunta és: Podrà el món mundial de 2016 arrossegar els milions de nens i adolescents que estan buscant el sentit de la seva existència cap a alguna cosa realment transcendent?
Sé que això pot ser tan utòpic, miraculós i fracassat com la croada dels nens de l’any 1212?
Però, seria realment alguna cosa també miraculosa que es donés donats i coneguts els seus propòsits utòpics.
Potser en l’any 2016 ens hem d’acontentar en que els nostres nens i adolescents no siguin miraculosos ni sants: potser ja els hem vacunat perquè siguin ‘realistes’, és a dir perquè morin en la realitat de la seva falta de transcendència.

Jaume González-Agàpito

L’ESPORT UN ÍDOL AMB PEUS DE FANG?

September 21st, 2015

1. Fa un parell d’anys vaig assistir a una reunió amb els meus antics companys de curs del Col·legi Valldemia de Mataró.
Alguns em va costar reconèixer-los. El més impactant, però, fou que fora de tres, la majoria ja havia entrat en aquella compromesa situació de supervivents de guerra amb disminució física. El més curiós era que això estava en relació directa amb els més esportistes.
Avui de bon matí TV24h ha dedicat un interessant programa a la ‘jubilació’ dels esportistes. Jubilació no fàcil quan una o un ha estat ‘esportista’ i res més. Jubilació no fàcil que demana la intervenció dels psicòlegs i dels psiquiatres. Jubilació tràgica que porta a alguns al suïcidi.
2. L’esport avui és realment una força important que permet als infants, als adolescents, als joves i als no tan joves, trobar un equilibri somàtic, una teràpia eficaç contra la follia d’una civilització mercantilista i l’educació d’una persona en certs valors que ja va cantar PÍNDAR, en el segle V a. C., per als antics grecs i FIERRE DE FREDY, BARÓ COUBERTIN, a principis del segle XX.
També l’esport avui és el ‘mite’, en el sentit acadèmic del mot, que fa que molts i moltes dels humans trobin una direcció i un sentit en la seva existència en una societat en la qual quasi tot es compra i es ven.
Aquest mite fa ens els practicants i en una munió de seguidors que ell mateix es transformi en un veritable ‘mite’ religiós amb els seus ídols, sacerdots, pontífexs, celebracions, relíquies i estampes.
En un estat amb llibertat de cultes no hi ha, per a molts, res a dir.
3. Però aquest doble mite comporta tota una organització econòmica i financera que reclama grans inversions. Requereix grans instal·lacions, algunes privades, però la majoria d’inversió pública.
Aquest fet quan ofereix la possibilitat de fer esport a gent que va des dels infants als que quasi ja han fet mig segle d’edat, és important socialment. Quan fa possible el reciclatge i l’entreteniment dels més grans també és encomiable.
Però, la immensa inversió econòmica que es fa avui en l’esport, el muntatge financer per sostenir-lo i tota la complicada intervenció dels negocis, els media, la publicitat i la política en l’afer, proposen certes preguntes a la societat d’ordre social i ètic que pocs gosen proposar i menys encara respondre.
En una societat en la qual els desocupats són una legió, els mil-euristes la majoria i els pobres un tant per cent notable, ningú és capaç de fer en veu alta la pregunta: és justa i està ben regulada la inversió i la despesa, tant pública com privada, en l’esport?
Jaume González-Agàpito