Grup Aribau

CAL CONTROLAR LA RELIGIÓ? 2/5

EL PROJECTE DE LLEI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA SOBRE ELS CENTRES DE CULTE 2

1.      El dret fonamental de llibertat religiosa

 La relació entre els àmbits civil i religiós, a l’Estat espanyol, queda definida a partir del principi de la no confessionalitat de l’Estat, enunciat obertament a la Constitució Espanyola en el seu article 16 § 3, i que ha representat un llarg camí en la lluita per assolir les garanties constitucionals de les llibertats fonamentals de l’home i de les diverses agrupacions humanes.

CAL CONTROLAR LA RELIGIÓ? 1/5

EL PROJECTE DE LLEI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA SOBRE ELS CENTRES DE CULTE 1

 1. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat un projecte de llei al Parlament de Catalunya sobre els centres de culte i els centres paracúltics. Projecte que ha alarmat el silenciós episcopat catòlic català, ha molestat a una part de l’espanyol que és més explícit, ha inquietat el catolicisme nostrat, ha interessat el forani i ha suscitat l’atenció de les instàncies catòliques superiors.

El projecte no semblava entusiasmar massa la part socialista del Tripartit, però la seva inclusió als “Pactes del Tinell” i la necessitat d’Esquerra Republicana d’ocupar espai mediàtic en els gens fàcils moments actuals, sembla que han esmenat certes vacil·lacions sobre la seva oportunitat i necessitat.

Crisi econòmica i sopa de lletres.

Hi ha un vell proverbi jueu que diu: “desconfia sempre dels qui van vestits diferent dels altres”. La màxima és probablement aplicable a militars, jutges, clergues i tota mena de sectors corporatius que exterioritzen la seva condició de poder fàctic mitjançant uniformes, hàbits o togues que facin visible la casta a la qual pertanyen.

EL CAPITALISME DE LA COLLA DEL PORRÓ.

Abans que esclatés la present crisi econòmica ja es deia que l’autèntic poder econòmic dels EUA i, per tant, del mon sencer era Goldman Sachi. Dos anys desprès, aquella opinió es va convertir en una certesa demostrada. Ves per on – quina casualitat- el Secretari del Tresos nord-americà, Hank Paulson, que anteriorment era el president de Goldman, va fer aprovar un pla de compra estatal d’hipoteques per valor de 700.000 m. de dòlars titulitzades.