Reflexions, opinions i més
Els anys 1960-62 vaig fer un màster i vaig ser “assistant professor” a la Universitat de Cornell (Ithaca, N.Y.) on em van invitar a viure a la Telluride House i on vaig conviure amb moltes personalitats del món acadèmic. Per exemple, amb la professora emèrita, Francesc Perkins, la primera dona que va ser ministra dels EUA amb el president Roosevelt, com a titular treball i que va ser la creadora de la Seguretat Social de Nordamèricà.
El President de la República Federal d’Alemanya, Horst Köhler va fer el novembre de 2008 una severa critica dels banquers en general i del banquers alemanys particularment. Els va exigir que deixessin d’apuntar amb el dit a d’altres en senyal d’acusació i que assumissin la seva responsabilitat en la crisi financera. Els va demanar també que fessin alguna cosa per a recuperar la confiança del públic després d’haver-la perdut per culpa de la seva ceguesa davant el risc i la seva desvinculació de l’economia real i productiva. I, realment, el president té raó: mentre s’anava inflant la bombolla, els inversors perseguien els beneficis i ho feien gràcies a la Reserva Federal que mantenia el preu del diner artificialment baix.
EL PROJECTE DE LLEI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA SOBRE ELS CENTRES DE CULTE 2
1. El dret fonamental de llibertat religiosa
La relació entre els àmbits civil i religiós, a l’Estat espanyol, queda definida a partir del principi de la no confessionalitat de l’Estat, enunciat obertament a la Constitució Espanyola en el seu article 16 § 3, i que ha representat un llarg camí en la lluita per assolir les garanties constitucionals de les llibertats fonamentals de l’home i de les diverses agrupacions humanes.
EL PROJECTE DE LLEI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA SOBRE ELS CENTRES DE CULTE 1
1. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat un projecte de llei al Parlament de Catalunya sobre els centres de culte i els centres paracúltics. Projecte que ha alarmat el silenciós episcopat catòlic català, ha molestat a una part de l’espanyol que és més explícit, ha inquietat el catolicisme nostrat, ha interessat el forani i ha suscitat l’atenció de les instàncies catòliques superiors.
El projecte no semblava entusiasmar massa la part socialista del Tripartit, però la seva inclusió als “Pactes del Tinell” i la necessitat d’Esquerra Republicana d’ocupar espai mediàtic en els gens fàcils moments actuals, sembla que han esmenat certes vacil·lacions sobre la seva oportunitat i necessitat.
Hi ha un vell proverbi jueu que diu: “desconfia sempre dels qui van vestits diferent dels altres”. La màxima és probablement aplicable a militars, jutges, clergues i tota mena de sectors corporatius que exterioritzen la seva condició de poder fàctic mitjançant uniformes, hàbits o togues que facin visible la casta a la qual pertanyen.
A l’agost de 2007, quan va esclatar la bombolla de les “subprime” al mercat hipotecari dels EUA, ja es veia venir una reacció en cadena. Alguns comentaristes han utilitzat la imatge del xoc d’un tren a càmera lenta per a descriure els fets.
Abans que esclatés la present crisi econòmica ja es deia que l’autèntic poder econòmic dels EUA i, per tant, del mon sencer era Goldman Sachi. Dos anys desprès, aquella opinió es va convertir en una certesa demostrada. Ves per on – quina casualitat- el Secretari del Tresos nord-americà, Hank Paulson, que anteriorment era el president de Goldman, va fer aprovar un pla de compra estatal d’hipoteques per valor de 700.000 m. de dòlars titulitzades.